BONA VIDA

Jaume Fàbrega

11 de maig de 2010
4 comentaris

CUINAR I ESCRIURE EN LA LLENGUA PRÒPIA

De quan Catalunya, amb els Borbons, desapareix de la taula

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

CUINERS DEL BARROC I LLENGUA PRÒPIA

 

Als segles XVII- XVIII es forma la cuina moderna, i
Catalunya n´és absent.Però no voluntàriament: és una terra conquistada i
castigada per Espanya- Decret de Nova Planta-, com la resta de la Corona d’
Aragó, i on la llengua pròpia és prohibida.La monarquia no solament és enemiga
declarada del país, sinó que és a Madrid i, amb ella les restes de l’
aristocràcia pròpia, ja castellanitzada, i per tant, el país queda orfe de
referències i iniciatives. Naturalment, ja no es publica cap llibre de cuina. Fins
i tot el rei ordena que els ganivetes de llescar el pa s’ estaquin a la taula,
perquè ja se sap, els catalans ell podrien utiltizar com a arma!.

Terrible derrota, tenint en compte que en català, durant
l´Edat Mitjana i fins al segle XV, s’ havien escrit els primers llibres de
cuina d’ Europa i la més brillant i nodrida pluralitat de gèneres- receptaris,
pastisseria, dietètica, receptes afrodisíaques, bones maneres.El Libre del coc  de Mestre Robert- EL Ferran Adrià del segle
XV- per exemple,és admirat a Itàlia i traduït a Castella, durant tot el segle
XVI. A Espanya i a Portugal- alliberada de Castella el 1640- no se’ n publica
cap fins pràcticament al segle XVII!. Els primer llibre espanyol d’ alta cuina
és a cura, com és normal, del cuiner reial, Francisco Martinez Montiño- de
probable origen gallego-portuguès-: és l’ Arte
de cozina, pastelería, bizcochería y conservería
(1611), tot i que n´hi ha
alugn d’ anteiro, com el d’ un tal Dieog Granado,- probablement un
catalanoparlant valencia, si stene, al lèxi i les receptes-.que va tenir poca projecció.
A Portugal, el mestre de cuina de D. Pedro II, Domingo Rodrigues, publica també
 un art de la cuina. Però el llibre de
cuina reial de més impacte publicat al Portugal barroc- el segon- és el del
cuiner francès Lucas Rigaud, que està a Lisboa des del 1744 i o és naturalitzat
el 1762. El 1780 publica el Cozinheiro  Moderno ou Nova Arte de Cozinha, que es
va reeditant fins a principis del XIX, i que és una reexida síntesi entre la
cuina francesa i elements portuguesos- com és l´abundant presència de receptes
de gall dindi-. No en sabem res del seu origen: podria ser nord-català?.
Recordem el pintor contemporani Francesc Rigau – el pintor del retrat reial de
Lluís XIV, però també de al seva mare vestida amb còfia catalana- francesitzat
com a  Rigaud.

Als Països Catalans, mentrestant, malgrat aquell passa bibliogràfic
gloriós i únic  a Europa, ja no es publiquen
llibres de cuina. Això si els adroguer i frares no deixen d’ utilitzar , sigui
a Catalunya, Mallorca o Menorca, la nostra llengua pels seus receptaris
manuscrits.

Ara imagineu la hipòtesi que  arribés a bon fi el secular empeny d’ Espanya-
ajudat, actualment,  per la Constitució i
el Tribunal Constitucional- que és l´extermini del català. Aquest, esdevingut
una llengua morta, ja no seria la font via per interpretar els textos mes antic
si més il.lustre de cuina, destil.lats,s bones maneres, vins de l´Edat Mitjana:
s’ ens escaparia la gènesi i la història de la cuina de tot Europa. I encara hi
ha qui diu que no s’ ha de polititzar al cuina!. La miopia i els prejudicis,
per desgràcia, estan massa repartits.

  1. Si, em sembla que estás una mica irritat en relacionar llengua i cuina d’una forma tant directa i condicionada.  La cuina és quelcom massa  vital per ser independent dels fets histórics ó circumstáncies vitals. És com dir que la cuina está relacionada amb el clima, ó amb les costums socials, ó amb la forma de ser de la gent. Jo en diría que son “perogulladas” , no conec traducció en catalá, peró sería com una ximplería óbvia. Ara bé, d’aquí a parlar de l’extermini del catalá i de la cuina en un tó tant enérgic, és més fruit d’una obsessió intestinal ó d’un mal de ventre mal curat que no pas del sentit comú…. no ens passem. Tranqui colega, que agafarás un cobriment de cor avans del que et toca,…no amages alguna frustració ??

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!