BONA VIDA

HALAL. COM PICAR LES DONES SENSE QUE ES NOTI

La creixent presència islàmica entre nosaltres, que ateny el  16 % de la població en alguna ciutat catalana-, en certa manera, reviu un passat que, al cap de més de mil anys, ara torna.

I, torna, sobretot, la conflictivitat relacionada amb l’ alimentació. Allò que per als jueus és casher (o kosher),permès per al llei, per als musulmans és halal, conforme a la llei islàmica. Haram, en canvi, és allò prohibit  segosn la llei islàmica. Aquesta presència incideix  ja de una forma important en l’economia, la convivència escolar, els costums. Així cal fer menús especials, els escorxadors s’ han hagut d’ adaptar a les normes de sacrifici halal (per degollament i dessagnat, control religiós), a molts llocs cal tenir en compte el Ramadà o mes de dejuni, la presència de carnisseries halal és generalitzada al nostre país,etc. Això, provoca una conflictivitat, sobretot quan és atiada pels imams, molts dels quals, com és ben sabut i sap la policia, són fonamentalistes que promouen la conversió dels “infidels”- es a dir, nosaltres-, als seus costums i lleis. Val a dir que l´actitud de la comunitat jueva és ben diferent i arreglen aquestes qüestions del aliments kasher o càixer- molt més estrictes que en l´Islam- entre ells- potser perquè són menys, amb un poder adquisitiu més alt, i per descomptat, solen  ser molt més cultes-.

La cuina àrab- de la qual en forma part la del Magreb- ha estat, històricament, la més important i la que va marcar la primacia a tot el Mediterrani. Sobretot si hi ajuntem la cuina procedent d’Iran i la de l’ imperi otomà, que es va estendre per Àsia, Europa i Africa. Els primers llibres de cuina europeus de l’ Edat Mitjana són escrits  a Al-Andalus en llengua àrab, i aquesta influència es nota prou bé en els primers receptaris medievals catalans, com ha posat de manifest l’ investigador Rudolf Grewe (en un treball, malauradament, inèdit i no acabat a causa de la seva mort).

Fins i tot, els reis de la corona catalano-aragonesa varen tenir cura a fer traduir manuals d’alimentació, adrogueria i medicina. Els grans escriptors medievals catalans d’ aquestes matèries, pel seu coneixement de l’ àrab (i de l´hebreu) tenien accés directe a aquests originals, que sovint, perpetuaven els coneixements del món clàssic.

De fet, la gran cuina otomana- la mare de totes les cuines de matriu islàmica- és l’ hereva, alhora, del refinat món irànic i del món clàssic bizantí i, arreu del món àrabo-islàmic, és la cuina de referència, si bé amb intercanvis mutus. Com ho era a l´Edat Mitjana europea, en certa manera, la brillant i tolerant cuina d’ Al-Andalus ibèric- que sembla que permetia el consum del porc i es delectava en la cultura del vi, si més no- com els perses- a través de la millor poesia, amb meravellosos poetes bàquics d’ Eivissa o València.