Una recepta similar a la que feia la meva mare; per fer el codonyat feia servir una cassola de terrissa, i després el guardava en plates. Quedava molt aromàtic-hi solia afegir canyella de canó i una escorça o corfa de llimona- i d’ un colro fosc. Era una berenar deliciós, amb pa.
CODONYAT
Carne de membrillo (Espanya)
Marmelada (Portugal)
Cotognato, cotognata (Itàlia)
Cotignac (França)
Codonhat (Occitània)
Kidoni gliko (Grècia)
La paraula anglesa o francesa marmelade, o la catalana melmelada vénen del portuguès marmelada, que significa codonyat, ja que en aquest idioma marmelo vol dir codony. Es, doncs, de Portugal que aquesta mena de dolços de fruita varen passar a Gran Bretanya, tot i que el mot anglès es refereix exclusivament a la confitura de taronja. El codonyat portuguès- fins i tot l’ elaborat comercialment, i a vegades venut en forma d’ uns deliciosos quadradets individuals- és excel.lent. S’ anomena, simplement,marmelada o marmelada vermelha (vermella), per distingir-la de la de poma, mango i altres fruites. A Andalusia és famós el codonyat de Puente Genil, i a Itàlia el de Sicília. A Catalunya, les Balears i el País Valencià també es fan excel.lents codonyats; els artesans són d’ un textura més ferma i tenen un colro més fosc.
Ingredients
1 kg de codonys
1 kg de sucre
aigua (2,5 dl, aproximadament)
Elaboració
Un cop nets els codonys- fregant-ne la pelussa i rentant-los- els poseu a bullir en una olla amb aigua (jo prefereixo posar-ni com més poca millor). Quan siguin tous- un quartet, aproximadament-, deixeu-os refredar una mica , peleu-los i traieu-ne el cor.Passeu la polpa pel passapurés.
Poseu una cassola al foc amb el sucre i una llossada d’aigua i porteu-lo a punt de bola (quan, agafant-ne una mica, es tira en un bol amb aigua freda i fa unes boletes). Afegiu-hi la polpa dels codonys i aneu-ho remenat- amb comptes de no cremar-vos i de què no s’ agafi-, fent-ho coure, com a mínim, un quart, o quan veieu que la melmelada té un bonic color vermellós i es veu el fons de la casserola.
Guardeu-ho en unes escudelles de terrissa, plates, capses de fusta o en pots. Es recomanable menjar-lo al cap de dos mesos; es pot conservar durant tot un any.
Notes
Es pot disminuir la quantitat de sucre(jo ni hi poso una mica més de la meitat).
Els codonys, abans de bullir-los, es poden netejar i tallar quarts
Si voleu una textura més fina, podeu batre la confituraa amb una batedora elèctrica
Un procediment tradicional de tapar els pots- si es conserva d’ aquesta manera- és cobrint-los amb un cercle de paper vegetal o de cel.lofana mullat amb aiguardent
En comptes d’ aigua, al sucre hi podeu afegir-ne de la que heu fet servir per bullir-los, passada per una estamenya o drap fi,
A la confitura s’ hi poden afegir altres ingredients, com ara nous trossejades.
Amb els codonys també es pot fer un dolç, tallats a quarts i deixats sencers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per fer el codonyat, a casa, netejo els codonys fregant-ne la pelussa, els tallo a quarts, li trec el cor i els tallo a trossets petits. Després els poso a coure amb el sucre i una mica d’aigua una horeta o més. Quan els codonys es comencen a desfer i canvien de color els trituro amb una batedora i els poso en plates. D’aquesta manera no s’agafen i casi no els has de remenar.
Al meu poble, la Pobla de Claramunt, la gent gran d’aquest codonyat li diuen “membrillo”, i com a codonyat entenen una reducció de most, on hi feien bullir codonys, una mica de farina per especir-ho i nous pelades. Aquesta massa s’abocava en plates fent que quedés primeta. Llavors les feien assecar a sol i serena tapades amb branques d’espígol.
Ha de quedar d’un color vinós, sec i amb una textura com de goma. El feien sevir per menjar a la vinya o al tros, ja que feia de bon portar i es podia esquinzar amb les mans.
Hola, bon dia, fa tres anys que faig codonyat d´aquest espès, per tallar i mai em queda massa bé, és com molt espès i no queda gaire fi de textura, encara que ho passi per la batedora elèctrica.
Hi ha algún truc que mai no dieu? o és que tinc poca traça?
A reveure!!
Carme