LA BATALLA DE LES FLORS, O LES FLORS DEL MAL
Hola Iolanda, magnífic el teu llbobre. Jo també vaig publicar un liibre molt complet sobre les herbes, flros i plantes silvestres comestibles (malauradament esgotat), i també n’ hi ha un complet repertori a “El llibre de la ratafia i licors d’ herbes del tot el món” (descripció, usos, etc.), Cossetània.
I les altres aportacions, agraït a tothom!
El “pavot” és el cascall (opi) de rpecisoes flros, i que les iaies- amb l´ensurt de ser perseguides per la guàrdia civi- feien servir per al nens massa entremaliats i per al mal de queixal. Són d´us corrent a tota l´Europa central i de l’est , sobretot en pastisseria. Tinc una amiga txeca que me’n porta per Nadal. Jo semrpe en ticns a l´hort, però aquest any no se m´ha fet.
En honor de al veritat (i això ho hauria de saber en Pàmies) la Generalitat no fa més que palicar una normativa europea, si bé si apliquésim el que legislen aquesta colla de buròcrates no podríem ni menjar un entrepà al bar. És el cas de les meduses que volia fer servir la Carme Ruscalleda. Malgrat un informe favorable dels savis de gastornomia de la Universitat de Barcelona, que afirmaven que n´hi havia tradició del seu consum si mes no a Menorca, alertat per l´amic Abel Mainié, que no se’n refiava d’ aquests “savis” (al qual també la Carme li havia sol.licitat un informe), ho vaig demuntar, demostrant que confonien els fideus de mar/ortigues/ortigada/anemones amb meduses!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!