El panorama dels gastrònoms i de les comunicacions gastronòmiques a Catalunya, des del punt de vista nacional, no és olt afalagador: és un dels sectors més espanyolitzats o, si més, no d’ de perfil nacionalista català pla.
ESPANYOLISME GASTRONÒMICL’ espanyolisme, als països de parla catalana, es fa, naturalment, en espanyol. Però hi ha qui arriba a la sofisticació de fer espanyolisme en català o, almenys, en medis en català- pagats, doncs, amb els diners de tots-. Sorprèn com la major part dels gastrònom d’ aquest país, doncs, contribueixen a la definició de l’ imaginari nacional espanyol o, dit d’ una altra forma tinguin tan poc clar l’ àmbit de al cultura catalana- si és que considerem cultura la gastronomia, és clar-.Alguns dels s’ omplen la boca amb la "dieta mediterrània", amb articles institucionals publicats a la premsa,jornades i congressos, programes de ràdio, són,per exemple, els que parlen de "Llevant" parlant del País Valencià, que ataquen la noció de Països Catalans (ei, cultural i lingüística, no pas política) i que, pagats amb diner públic, escriuen en espanyol (i en català, o són traduïts a la nostra llengua) com hem pogut veure en congressos o congressets , en publicacions pseudodietètiques o a la premsa, ràdio i televisió, urbi et orbi, incloent la que en diuen “la nostra” (que cada cop és més “la d’ ells”).També, els han de traduir els articles de l’ espanyol (malgrat que tots són catalanoparlants) i quan publiquen llibres de "cuina comarcal", ensenyen el llautó en veure que, en realitat, parlen de "províncies", que la Catalunya Nord és França o, encara pitjor, "Llenguadoc-Rosselló", tot emprant la terminologia colonial. Estem parlant de personatges ben coneguts, engreixats gastronòmicament i econòmicament pel règim anterior, però que encara ens trobem en alguns dels medis esmentats i, que fins i tot, que el sr. Huguet, de la Generalitat actual, fa treballar per ell. Els disbarats que s’ arriben a publicar en forma de fulletons de rutes turístiques, pàgines web de productes i altres amenitats, fa feredat: i tot això pagat amb diners públics.No cal dir que aquest espanyolisme- o, simplement, aquesta falta de rigor- de tots maneres, pot ser inofensiu davant el veritable espanyolisme en espanyol,pur i dur, generat des de Catalunya mateix, a través de mitjans diversos (revistes, comunicats, festes),pagats per empreses catalanes o radicades a Catalunya: aquí tenim, per exemple, Alimentaria, que ignora totalment la realitat lingüística del país. Però hi trobem els mateixos que hem trobat a TV3, Catalunya Ràdio, “Avui” i en les publicacions de la Generalitat de Catalunya eixides de Presidència, Agricultura, Indústria , Turisme o com se’ n digui.Es pot fer, per exemple, un llibre miscel.lànic (copiat d’ altres llibres) sobre cuina catalana, que es pretén un corpus de referència, i només té en compte el Principat?. Això, a més de demostrar ignorància- com ho diria l´Eliane Thibaut Comelade, que en ser nord-catalana, aquesta gent exclou la catalanitat- , mostra mala fe política i falta de rigor. Fins i tot Josep Pla afirmava que el seu país s’ estenia a tot el territori on es diu Bon Dia, i en literatura, deia que trobava incomprensible que no es tingués en compte el País Valencià, la Catalunya Nord- i ho fa extensiu a la cuina- o les Balears.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic absolutament d’acord amb el que fas notar. En aquest món de la gastronomia o ets un militant espanyolista o un català pla des del punt de vista nacional.
Confesso que em sobta com tu, amb el teu prestigi, tingui un blog com aquest on hi publiques coses com aquestes. Simplement ho trobo admirable.