BRUIXA
La bruixa és un peix pla i blanc, dels pleurectiformes, de qualitat mitjana. Però influència de la colonització cultural espanyola, no obstant, hi ha gent que ja no en coneix el nom català, i fa servir l’ espanyol de gallo (que no s’ ha de confondre amb el gall o gall de Sant Pere). Però, si no en tinguéssim prou, podem escollir d’ altres noms catalans per a aquest peix anomenat, científicament, Lepidorhombus boscii:bruixa de quatre taques, , llisèria,misèria, palaia bruixa, serrandell, capellà etc. Algunes peixateries i súpers comercilalitzen alb el nom de glall 8cal de l’espanyol) la bruixa, que és més barata i molt més abundant. Fins i tot alguns restaurants han fet passar la bruixa per llenguado o calet.
Aquest peix té un cos oval i allargat; presenta una cara damunt quasi transparent, amb matisos grisosos o marronosos; a les aletes de cada banda pot presentar dues taques. Té la característica que els dos ulls són a l’ esquerra del cos, són força grossos i els dos l’ un molt a prop de l’ altre.Viu en fons argilosos o sorrencs, on se solen soterrar en fondàries de 100 , 200 i més metres.Amida de 30 a 40 cm, i es troba a tot el Mediterrani, però especialment al Cantàbric, a les costes gallegues, a les italianes de Gènova i a les costes atlàntiques, fins a Islàndia.En francès s’ anomena fausse limande, cardine à quatre taches, etc. en italià rombo quatrocchi, petrale, etc, en anglès four spotted meagrin i en gallec rapante.La bruixa és un peix que, atenció, es pot fer passar per llenguado, convenientment disfressat; la seva carn és més tova.Admet preparacions similars: fregit, gratinat,etc.
La variant coneguda com bruixa sense taques (L.whiffiagonis), encara es troba més escassament a les nostres costes.En canvi és més abundant a l’ Atlàntic; pot arribar als 50 cm. En francès s’ en diu cardine, megrim, sail-fluke o whiff en anglès ,oilar en basc i rombo giallo en italià.
La bruixa es pot fer a la planxa, fregir, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!