MATÓ I SUBSTITUCIÓ
Es parla de substitució lingüística quan un estat malda per imposar una llengua dominant enfront d’ una altra més feble. Els catalans ja sabem de què parlem, i de quin peu calcen els veïns, siguin de l´Oest o siguin del nord. “El mal d’ Almansa a tots alcança”.
No parlem per parlar: a la Catalunya Nord, l’ estat francès no solament ha reïxit a substituir la llengua en nom de la monarquia o de la República, tal li fa, sinó que també ha maldat, i malda, per substituir la cuina. Com a les escoles, en el cas de la llengua, per desplaçar el sistema alimentari propi es varen emprar abjectes i eficaços sistemes científics: la irrisió, la ridiculització. Els pasquins republicans comparaven l’alimentació dels catalans, que menjaven verdures i llegums, amb la dels ànecs i els comminaven a “civilitzar-se” com a veritables francesos, deixant l’ oli d’ oliva local, passant-se a la mantega i a les farinetes (bouillies). L’ invent, altrament, és econòmicament rendible per a la nació dominant: els olius, en efecte, foren arrancats, però la mantega cal comprar-la al Nord, a França, i , per descomptat, ara, a la Catalunya Nord la cuina catalana és una caricatura d’ ella mateixa sepultada per tones i tones de mantega i crema de llet. I això malgrat la resistència dels “miquelets” de la cuina, o, simplement, del poble: els perpinyanencs no s’ en sabien avenir de les estranyes pràctiques culinàries del primer bisbe republicà, a qui batejaren amb el nom de “menja-mantega”…
Però ja sabem que quan l’ estat i l’ església s’ uneixen, el poble té les de perdre. Seguirem, la resta de catalans, el mateix camí?.
Ara no tenim pasquins republicans, però tenim centrals de l’ alimentació que tot ho dominen (la multinacional francesa PROMODÈS- Dia, Champion- Carrefour controla a Catalunya més del 60% de la distribució d’ aliments, feta sota criteris francesos refregits a Madrid, que és on es radica la central de compres-; si hi afegim els alemanys- Aldi, també centralitzats a Madrid-, quedem ben servits. Hem, vist, per tant, com en aquests supermercats que inunden cada racó de Catalunya molts productes catalans han anat desapareixent o minvant, substituïts per altres de francesos o espanyols, en general no pas millors. Fins i tot s’ hi han fet campanes de boicots a products catalans (el cas del cava va ser sonat- .El mató ara és “queso de Burgos”, i així anem fent, o per una marca de amtó , si és que hi és, n’ hi haurà quate de l´anomenat “queso de Burgos” (tot i que el mató és millor).
¨se més facil trobar-hi qualsevol xoriço castellà o andalús que bons embotits catalans. Les fruites verdures, etc. no solen procedir de Catalunya, escepte casos comptats, i així successivament. I, sense productes propis, difícilment hi pot haver cuina pròpia. I del principi que propugna el corrent Slow Food, de consumir productes d’ un entorn de 100 km, ni pensar-ho!.
D’ això en dic “substitució culinària”. La nació dominant, l´estat, imposa els seus gustos, els seus producte, i debilita la nsotra economia. Ara la feina bruta ja la fan els grans hipeermercats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El matís és que afecta també a d’altres territoris, siguin Castella, Aragó,…
Un altre matís és que també tenen responsabilitat distribuidors mitjans i petits i botiguers .
Fa anys que maldo per conseguir proveïrme amb regularitat de formatge Maó tendre (quan era jove tots els “colmados” en tenien, junt amb el sec i el semi (l’altre formatge era el dit manchego). Ara els punts de venda diuen que no es conserva bé! (quan hi han molts més mitjans de conservació que en els anys 60.
Acostumo a demanar quan arribo a una botiga de un poble quins productes locals en tenen, amb ànim de comprar,. la cara de sorpresa i de dir quin torracollons apareix inmediatament.
He menjat excelents truites de riu a Esñovènia i em diuen que a Amèrica del Sud és una menja excellent i habitual. Aqui condemanta a la trutia “asalmonada” manipulada. existeix gent que té la truita autòctona i inclús un majorista a Mercabarna que la pot servir, però l’interés dels detallistes de peix és mínim i en suggerir que en tinguin truites de més qualitat encara provoca moments de tensió ràpidament, incapaós de “escoltatr ” al client i les demandes del mercat.
Una història recent semblant exlicava el director de Nació Digital , Salvador Cots, que en intentar fer comprendre al botiguer que no volia Rioja si no que volia un vi de la zona i desprès de diferents argumentacions rebia la resposta de ” Pues si que piensa usted para comprar una botella de vino”
Aixì estem