SUBSTITUIR LA LLENGUA, SUBSTITUIR LA CUINA

ELS HIPERS ENS ESPANYOLITZEN

MATÓ I SUBSTITUCIÓ

Es parla de substitució lingüística quan un estat malda per imposar una llengua dominant enfront d’ una altra més feble. Els catalans ja sabem de què parlem, i de quin peu calcen els veïns, siguin de l´Oest o siguin del nord. “El mal d’ Almansa a tots alcança”.

No parlem per parlar: a la Catalunya Nord, l’ estat francès no solament ha reïxit a substituir la llengua en nom de la monarquia o de la República, tal li fa, sinó que també ha maldat, i malda, per substituir la cuina. Com a les escoles, en el cas de la llengua, per desplaçar el sistema alimentari propi es varen emprar abjectes i eficaços sistemes científics: la irrisió, la ridiculització. Els pasquins republicans comparaven l’alimentació dels catalans, que menjaven verdures i llegums, amb la dels ànecs i els comminaven a “civilitzar-se” com a veritables francesos, deixant l’ oli d’ oliva local, passant-se a la mantega i a les farinetes (bouillies). L’ invent, altrament, és econòmicament rendible per a la nació dominant: els olius, en efecte, foren arrancats, però la mantega cal comprar-la al Nord, a França, i , per descomptat, ara, a la Catalunya Nord la cuina catalana és una caricatura d’ ella mateixa sepultada per tones i tones de mantega i crema de llet. I això malgrat la resistència dels “miquelets” de la cuina, o, simplement, del poble: els perpinyanencs no s’ en sabien avenir de les estranyes pràctiques culinàries del primer bisbe republicà, a qui batejaren amb el nom de “menja-mantega”…

Però ja sabem que quan l’ estat i l’ església s’ uneixen, el poble té les de perdre. Seguirem, la resta de catalans, el mateix camí?.

Ara no tenim pasquins republicans, però tenim centrals de l’ alimentació que tot ho dominen (la multinacional francesa PROMODÈS- Dia, Champion- Carrefour controla a Catalunya més del 60% de la distribució d’ aliments, feta sota criteris francesos refregits a Madrid, que és on es radica la central de compres-; si hi afegim els alemanys-  Aldi, també centralitzats a Madrid-, quedem ben servits. Hem, vist, per tant, com en aquests supermercats  que inunden cada racó de Catalunya molts productes catalans han anat desapareixent o minvant, substituïts per altres de francesos o espanyols, en general no pas millors. Fins i tot s’ hi  han fet campanes de boicots a products catalans (el cas del cava va ser sonat- .El mató ara és “queso de Burgos”, i així anem fent, o per una marca de amtó , si és que hi és, n’ hi haurà quate de l´anomenat “queso de Burgos” (tot i que el mató és millor).

¨se més facil trobar-hi qualsevol xoriço castellà o andalús que bons embotits catalans. Les fruites verdures, etc. no solen procedir de Catalunya, escepte casos comptats, i així successivament. I, sense productes propis, difícilment hi pot haver cuina pròpia. I del principi que propugna el corrent Slow Food, de consumir productes d’ un entorn de 100 km, ni pensar-ho!.

D’ això en dic “substitució culinària”. La nació dominant, l´estat, imposa els seus gustos, els seus producte, i debilita la nsotra economia. Ara la feina bruta ja la fan els grans hipeermercats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *