A la tremenda

Publicat el dijous, 23/12/2010
Sempre m’ha sobtat i escandalitzat aquesta posició dels diferents
governs de Catalunya (CiU>Tripis>CiU) i de la majoria de forces
parlamentàries “catalanistes” de fer-se l’autista davant les constants
agressions provinents de l’estat. Tendeixen a minimitzar-les, com si
així tinguessin menys trascendència. Miren cap a una altra banda, fent
veure que no passa res, que la pel·lícula no va amb nosaltres.

Implacablement, persistentment i sense tenir la més mínima cura
perquè es noti o es deixi de notar l’acarnissament, l’estat, tots i
cadascun dels seus organismes, tenen els objectius clars, els mitjans
econòmics necessaris i la cobertura informativa suficient per acabar la
feina que sembla ser van deixar pendent tots els seus predecessors, des
del Conde Duque de Olivares fins a Franco. Tots i cadascun dels
organismes de l’estat. No és que no tinguem l’estat a favor, és que el
tenim directament en contra i tiren a matar. I al damunt els mantenim
els sous. Mentrestant, aquí hi ha qui juga als parlaments de fireta i
als governs de pa sucat amb oli.

Algú recordava avui que al País Valencià (allà no hi ha immersió
lingüística, sinó “línies en valencià” que s’han de sol·licitar), hi ha
ni més ni menys que 93.700 casos pendents de recurs de pares que volen
que els seus fills puguin tenir l’ensenyament en català i no poden.
93.700. No 3, ni 5, 93.700!. Any rere any milers de valencians volen
exercir el seu “dret constitucional” i no poden. Però l’estat no
treballa per aquests 93.700, treballa per als altres 3. Ells ho tenen
molt clar.

La justícia espanyola, amb Catalunya, té un objectiu i no és
precisament ser justa, sinó ser manifestament injusta en benefici d’un
concepte ranci de l’espanya que volen imposar. I això no és justícia, és
política al servei d’uns objectius. I això és il·legítim. No ho han
aconseguit en 300 anys de guerres i dictadures però no defalleixen, ni
ho faran.

Però a mi el que m’indigna no és això. Sé molt bé com pensen i com
funcionen i tinc molt clar des de fa molts anys que no volen canviar, i
no ho faran. El que em segueix sobtant és aquesta ceguesa suïcida de les
forces polítiques que han tingut responsabilitat de govern a Catalunya.
Partits teòricament catalanistes. No es volen enfrontar al problema, no
volen estudiar alternatives. No volen veure la solució. Només volen
seguir abaixant-se els pantalons sense que es noti gaire, i si es nota,
tampoc s’hi amoïnen, per poguer beneficiar-se de quatre misèries. Són un
tap per a la solució dels problemes i mostren als quatre vents la seva
cobardia, la seva incapacitat i la seva irresponsabilitat. I al damunt
no assenyalen a qui són el problema, sinó a qui mostra la solució.

Esperem, pel bé de tots, que tanta misèria acabi aviat.

Jordi Cassany Rovira, Carme Català i 17 persones més els agrada.