Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

7 de juliol de 2014
1 comentari

Moviment per Catalunya

Què és Moviment per Catalunya?…

MxC no és un partit, és la concreció política i activa del moviment que ha fet un grup de membres i exmembres del PSC partidaris del dret a decidir no tant per a allunyar-se definitivament del partit sinó de les sigles d’aquest.

El nucli del Moviment és format per exconsellers, ex alts càrrecs, membres de “l’aparell”i càrrecs locals socialistes de municipis propers a l’afirmació de la consulta i de la independència per als quals les accions, discurs i sigles del PSC són una rèmora feixuga.
 

MxC és un moviment socialista que, segons els resultats que obtingui a les eleccions locals es convertirà en el nou PSC o els seus membre emprendran la diàspora, uns tornaran al partit, uns ingressaran a ERC, alguns a CDC i d’altres deixaran la política activa.
La seva irrupció a les eleccions municipals distorsiona el PSC-Iceta que ja ha insinuat la demanda d’un pacte de no agressió confiant en els lligams afectius dels constituents del Moviment amb el partit, ha demanat que no presentin candidatures allà on el PSC en presenti, oferta que d’ésser acceptada per MxC convertiria aquest en una marca blanca; d’altra banda la presència de MxC als consistoris engrandiria i enfortiria el procés d’independència i alhora oferiria l’oportunitat a CDC i ERC de construir ponts i pactes.

Els constituents del Moviment per Catalunya tenen una brillant història pròpia socialista, no reneguen del PSC que ha estat el seu partit i el que els donà la possibilitat de viure aquella, reneguen que en aquest moment crucial el PSC segueixi essent PSC-PSOE i volen construir el PSC d’estricta obediència catalana.

Les eleccions municipals són l’escenari en què es mouran. El seu èxit seria el fracàs del PSC-PSOE i l’èxit de la societat catalana.  

  1. Aquests, i altres que han abandonat el PSC (alguns pocavergonyes, sense deixar escó o carrecs locals), s’han despertar un xic tard. Mentre ells tallaven el bacallà i escalfaven cadires jerarquiques al partit sense cap problema, no van dir ni piu, i votació rera votació, i argument rera argument, aquests anaven a remolc del PSOE.

    Ara que els jerarques del partit són uns altres (perquè els militants així ho han volgut), el fred de cul els ha fet despertar i han caigut del llit, i la solitud pot ser farà acte de presència (si ERC i altres no els acullen a les seves llistes, que tot és possible per esgarrapar un xic més de poder). Un “despertar” fruit de la caiguda de llit, com la del sobirà espanyol… 

    Atentament 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!