Isaac Peraire Soler

PRESIDENT MONTILLA. Aquest és el títol més vist aquest cap de setmana. El divendres vaig seguir intermitentment el debat d’investidura. Les intervencions de tots plegats les he anat veient-les a diferents pàgines d’internet i dels diaris del dissabte. Això sí, vaig viure en directe el moment de la votació, el resultat de la qual era previsible. El moment no va ser emocionant. No em vaig emocionar. Em sembla que només l’Iceta i la De Madre n’estàven d’emocionats; perquè ni el propi Montilla mostrava aquesta emoció; home, no dubto que segurament era la persona més emocionada, però no se li veia pas…

Del seu discurs, poc ambiciós nacionalment parlant. Sí, però ja ho sabíem. Montilla no és independentista. Del desplegament del programa, interessant, espero que es pugui complir, perquè de ben segur si s’aconsegueixen tots els propòsits socials es construiran estructures nacionals, perquè sense una cosa, no s’aconseguirà l’altra. Aquest és de fet el propòsit d’ERC fent aquesta aposta.

El reportatge d’ahir a TV3, gran forma de vendre el President. Ja es comença a veure allò que va dir el mateix Montilla: "vull caure bé a tots els catalans i a totes les catalanes".

Les intervencions de Mas, Carod, Piqué, Rivera i De Madre, totes elles amb incisos interessants. Segueix l’arrogància de Mas, el discurs una mica pobre de Carod, un Piqué preocupat pel futur de la llengua, un Rivera descol·locat i una De Madre confiada que aquesta vegada, sí!

Mentrestant, al Lluçanès, un cap de setmana plàcid, on l’esport ha estat com tots els caps de setmana autèntic protagonista. Un pilot de partits de futbol al municipal de Prats, i partits a Sant Feliu, Olost i Sant Bartomeu, amb nervis i molta expectació. Un munt de partits de bàsquet al Pavelló de Prats, amb igualtat i els mateixos nervis. Bicis i altres esports que no em voldria oblidar, omplien també estones als lluçanesos. I per acabar-ho d’adobar, ahir Santa Creu de Joglars va tornar-se a coronar com a capital lluçanesa del motor. 71 equips inscrits a les 5s 3 hores de Resistència.

Molts equips i molts aficionats de la comarca i de fora, que es van acostar a una Santa Creu revolucionada per veure aquesta participada prova.

Tot plegat, fruit de la forta tradició esportiva que té aquesta comarca (que algun dia podríem parlar-ne a bastament) i de la gent que hi dedica tantes i tantes estones organtizant esdeveniments, participant-hi, gestionant entitats…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!