Isaac Peraire Soler

I això és el què ens fa grans. El binomi acció-reacció és dels més lògics que es viuen. Si després de l’acció no hi ha la reacció quelcom passa. Però també es veritat que hi ha accions que no mereixen reaccions, llavors és quan la indiferència actua i normalment és quan triomfa aquesta indiferència i l’acció fracassa…

Aquests dies, l’acció de la formació de govern ha tingut moltes reaccions. Això ja vol dir que la lògica funciona. L’acció comença amb èxit. Les reaccions… n’hi ha de totes. Hi ha la de votants desenfadats… votants d’Esquerra decepcionats -crec jo que molts menys que els prudents, els satisfets, els no incòmodes-, votants de CiU que diuen que no aniran a votar mai més, a més de cassolades, manifestacions… Tot plegat completament lògic. L’acció s’ha d’explicar i s’ha d’intentar entendre. L’acció ha de tenir uns resultats que llavors valorarem.

Una reacció que no comparteixo és la que han seguit la dels líders de CiU. I em sap greu, perquè crec que s’equivoquen, una altra vegada. Jo ja entenc que els dolgui l’acció, que els deixi fora de joc, que els descol·loqui, que els faci mal… és evident, el seu objectiu (com el de qualsevol partit polític) és governar; i ara han estat privats de fer-ho, altre cop. Però gent! estan caient en els errors del passat, intentant dinamitar sense escrúpols i des del primer dia (què dic, abans de què es posi en funcionament!) el nou govern. Menyspreant la creació d’una vicepresidència, menystenint el conseller Saura sense haver ni tan sols començat a fer la feina d’Interior, carregant-se la consellera Tura si es posa al capdavant de Justícia… tot plegat, i ja ho he dit, abans de començar. Cauen als errors del DVD, de la prepotència, del jo contra tots, de la crítica i la contraposició infonamentada. I això CiU no ho fa servir només a nivell nacional, sovint ho veiem a nivells més propers… I aquesta forma d’actuar a l’opinió pública (la gent en general) no ens agrada.

A mi personalment, m’agradaria una Convergència i Unió a l’oposició constructiva, fonamentada i amb dos dits de seny. El país també necessita una dreta catalana que no es despengi del dia a dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!