Isaac Peraire Soler

Ahir després d’anar a la Fira Artesana, Industrial i Comercial de Puig-reig, vàrem anar a l’Orient a veure el Barça. Mentre fèiem la partida de cartes, el Madrid dónava una lliçó a l’Osasuna. Bé, no sé si demostració de futbol o no, però si més no anàvem veient com el marcador s’anava engreixant gràcies a l’encert d’un personatge que em sembla si més no amb grans qualitats futbolístiques: l’holandès Van Nistelrooy. Els madridistes estàven contents, i així ens ho anàven dient… però per arrodonir-ho els faltava que el Saragossa guanyés. (hi ha més…)

Mirant el partit, tot sopant, les coses no estaven per tirar coets. Potser el pessimisme que envolta els barcelonistes va fer que ens costés creure en la victòria. El 0 a 1 va ser com un gerro d’aigua freda, només l’1 a 1 va semblar que ens fèia revifar, però no cap cosa de l’altre món. Només la patètica actuació de l’assistent més famós de l’arbitratge espanyol, Rafa Guerrero, va fer que el Camp Nou i els jugadors blaugranes aixequéssin la moral. Això sí, amb un Ronaldinho que amb la seva condició de crack va brillar com en les grans ocasions. També Saviola va introduir nous aires a l’equip; va provocar la falta que va ser executada excel·lentment per l’astre brasiler, fent-nos agafar pell de gallina, aixecar-nos de la cadira i vibrar com mai; i va fer el 3 a 1, cirereta del pastís.

L’expulsió de Motta, injustificada. Considero que la de Milito tot i ser completament justa, en algunes altres ocasions segurament s’hagués solucionat amb una groga, però el col·legiat va veure’s obligat a aplicar estrictament el reglament i equilibrar en nombre de jugadors sobre el camp els dos equips, així arreglar el més que segur nyap del seu linier.

Ambtot, el liderat torna a ser exclusivament pel Barça. Això sí, la factura que va pagar no és barata. Leo Messi estarà uns tres mesos de baixa, i Edmilson es perdrà també almenys dos partits; però la recuperació de Xavi sembla imminent. Tot plegat, però, obre un debat a can Barça sobre fitxatxes al mercat d’hivern. Ahir, Xarli reixach dèia al Gol a Gol que aquest equip no necessita ningú més. Avui sembla que Laporta i Beguiristain s’hagin conjurat en aquesta mateixa postura. Ja veurem si aquest any el mercat d’hivern fa moure quelcom o no…

Ahir a la llotja, un Pasqual Maragall rialler, que aprofita els seus últims dies de President per ocupar un lloc que no ha pas rendabilitzat massa durant el seu mandat -no hi ha anat gaire a la llotja-.

I ara mateix, informen que Samuel Eto’o ha perdut l’avió que l’havia de portar a Madrid per recollir el trofeu Pitxitxi. El noi, està de baixa i encara fa tard… Aquest Eto’o no té solució…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!