Isaac Peraire Soler

Llegint el títol, sembla que sigui un article dedicat exclusivament a l’exconseller Joan Carretero i la història que l’ha envoltat des de ja fa mesos i que aquest cap de setmana s’ha intensificat amb el seu article publicat a l’Avui en dues parts (a més de la notícia del divendres publicada per La Vanguardia). El Saül Gordillo en fa un excel·lent relat el diumenge dia 21, i en el seu post podreu trobar-hi tots els enllaços per informar-se bé de l’entorn d’aquest debat. El comentari que en fa ell, em sembla més que correcte. Des de llavors, en posts posteriors, en segueix la progressió de tot plegat. Durant aquests dies se n’han escrit molts posts a la blocsfera catalana, així que des del web del Saül en podeu fer un seguiment exhaustiu. Al meu entendre, em sembla a priori bé que Carretero xerri, que la gent opini. Això és una font de riquesa. El què podríem discutir és de les formes de fer-ho, però ara tinc ganes de parlar d’un altre reagrupament. (hi ha més…)

No només ha estat el cap de setmana del Reagrupament promogut pel Carretero. No. Permeteu-me escriure sobre el reagrupament que suposen les Festes majors (tan comentades al meu bloc…) i el que ha suposat la Festa Major de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, celebrada aquest cap de setmana –l’altre dia ja en parlava-.

La Festa Major ha agrupat un conjunt d’actes i festes que han omplert d’activitat i emocions el cap de setmana.

Tot plegat va començar (per a mi i la majoria) el divendres a la nit amb un concert del reconegut saxofonista Llibert Fortuny. Una Sala Polivalent reconvertida en un atractiu ‘pub’, va acollir l’especial concert de jazz, que va ser seguit d’una sessió del posa discos local Vittorio.

Dissabte va tenir un moment clau: la inauguració del Casal del Jovent. Jovent i molta gent en general vam acostar-nos al remodelat edifici -que per cert, ha quedat fantàstic-, i vem presenciar les intervencions de l’alcalde Ramon Besora, la regidora de Joventut Montse Juvanteny i del Secretari General de Joventut Eugeni Villalbí.  La nit va ser el moment pel pregó, una xerrada agradable, tranquil·la, completa, profunda… protagonitzada per la Lluïsa Cirera en una Sala de Cal Bach plena a vessar. Després concert dels professors de l’Escola Municipal de Música i a la Polivalent excel·lent concert dels Smarts i dels Rauxa.

Diumenge al matí, després de veure una estona de futbol (jugava el meu cosí, de 10 anys…) vem anar al mercat. Amb una agradable sorpresa: ens vem distreure a la plaça de l’església on hi havia situat un conjunt de jocs populars muntats a partir de materials reciclats i reutilitzats. Vàrem jugar una bona estona com canalla (eh Roger, Aleix, Joan, Elvira, Imma…?¿?). A la tarda, impressionant partit de futbol el que van fer els juvenils al camp municipal d’esports. Brillant. Brutal. Fantàstic. Magnífic. No sé què més dir-ne. Victòria per 5 a 1 treballada excel·lentment pels nois que formen l’equip i pel conjunt tècnic. Felicitats.

I a les 7 de la tarda…TOURMIX! Una obra de teatre protagonitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’institut del Lluçanès. Una obra que ens va fer riure d’allò més. La veritat, és que s’ha de felicitar aquelles persones que van fer un teatre molt lleuger, rialler, agradable. Tot plegat, per anar-se’n a Itàlia. Felicitats i ànims! Ah, això sí, per anar a veure teatre vem perdre’ns el Barça-Nàstic… però un dia és un dia. La jornada va acabar anant a fer el got al Ball de Gala (això no és el què més m’agrada).

L’endemà, ahir dilluns, el moment culminant. 2/4 d’11 del matí, seguici des de l’Ajuntament amb els gegants, balladors i autoritats. Missa Solemne (sense comentaris) i llavors…Trencadansa i Ballets de Sant Vicenç. El moment d’entrar els balladors a la Plaça (jo l’havia ballada quatre o cinc anys, ni me’n recordo…) una mena d’emoció estranya va envaïr el meu cos entrant per l’estómac… Ja em diràs! La música, el moment, el lloc… No sé! Coses d’aquelles que passen… Després que ho féssin els balladors uniformats, va tocar el torn de la gent del ‘públic’. Llavors, ja ser el nostre torn. Vam ballar amb la Mònica, el Dídac i la Judit; posats al mig de tot el volum de gent que la ballava. Va ser fantàstic. Aquell és un moment extraordinari. Després de tot, va ser el torn de fer la ballada amb els gegants (un bals) i cap a Cal Bach a fer el bermut de festa major (un lloc molt bo per xerrar, riure, bescanviar opinions, veure gent…). A la tarda, concert de festa major (vaig veure només el moment de posar cadires i el moment de treure-les…) i sardanes. A la nit, Serenata i concert acústic, que va estar senzillament bé, amb la tradicional volta de la berra. Un bon colofó per finalitzar amb la Festa Major.

Tot i que sembla mentida, hi ha actes als que no vaig anar, i que no he explicat. Per exemple, l’exitós campionat de bitlles catalanes o el campionat local d’escalada.

Tot plegat, una bona ocasió per gaudir i reagrupar això, els vilatans de Prats i de rodalies en diferents propostes i actes, per diferents sensibilitats i gustos. Una Festa Major participativa que la gent de Prats ha sabut aprofitar. Una Festa Major agradable i en molts moments emocionant que em deixa un bon regust de boca. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!