Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

16 d'octubre de 2006
0 comentaris

Cap de setmana de la memòria, per recordar

Aquest passat ha estat un cap de setmana per recordar. Es celebrava a Prats de Lluçanès la 2a Jornada de la memòria històrica i vaig participar-hi activament. Divendres la presentació del llibre "Sunyol, l’altre president afusellat" va ser duta a terme per un dels autors, el Toni Strubell; va ser una presentació amena i interessant, amb música i passi de diapositives per conèixer una mica més d’una de les víctimes de la repressió franquista. (Hi ha més…)

Dissabte va ser el torn de la ràdio. Ràdio TROKA (a la foto els dos tècnics). Molt emocionant. Conduïnt les notícies esportives (junt amb un company), una taula rodona amb representants de les entitats esportives municipals, i fent la cloenda de l’emissió vaig sentir de prop aquesta emoció que no sé explicar en paraules aquí. Espero que això fós només l’inici d’aquest mitjà de comunicació local i important per la nostra població. Va ser una emissió carregada de propostes, des de les notícies, un divertit i participat concurs, un homenatge a Companys, un sentit homenatge al Martinet (persona popular, estimada i vinculada al poble, desapareguda aquest any), esports… Vaja, una gran experiència nascuda a iniciativa de l’Ajuntament i un grup de gent que espero que tingui continuïtat, i que crec que va ser molt ben rebuda per la majoria de gent de Prats.

Diumenge a les 10 del matí, al Serrat de Sant Sebastià un homenatge al President Companys, amb la lectura del poema "Oda al President Companys", de Joan Brossa i la llençada de coets. Seguidament vaig participar a Vic a l‘homenatge que la secció local d’ERC organitza cada any també al President Companys.

I a la tarda, el gran concert de Lluís Llach a Prats de Lluçanès. En un ple històric al Pavelló municipal, hi havia mil dues-centes persones, Llach va fer un emotiu concert ple de comentaris i expressions de contingut social i polític. Pel què fa el repertori de cançons, tot i ser emotiu i brillant, va ser buit de les cançons més populars i identificatives amb Llach (per exemple em ve el cap que no va cantar ni ‘Que tinguem sort’, ‘País Petit’, ‘La gallineta’…). Però un públic i entregat, va despedir el Lluís Llach a les terres lluçaneses d’empeus i regalant-li uns llargs aplaudiments.

Aquest va ser un concert històric a Prats, el colofó d’uns dies de preparació intensa, que va ser culminat amb la satisfacció i emoció de veure el pavelló amb l’aspecte que presentava ahir, ple de gent assentada primer i dreta després, atenta i disfrutant de l’espectacle.

El cap de setmana va finalitzar amb la penjada dels primers cartells a les 12 de la nit, aquí a Prats mateix, a l’inici d’una campanya electoral intensa i interessant, que ha de culminar el dia 1 de novembre amb l’elecció de la composició del nou Parlament de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!