Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
He escrit ja alguna altra vegada en aquest bloc en favor de Joan Laporta, el President del Barça. I ho torno a fer. Si el diumenge hagués pogut votar ho hagués fet en contra la moció de censura, o el què és el mateix, a favor del millor president del Barça que he conegut (aquest conegut que s’agafi relativament..). Després d’un partit vibrant de tennis -malgrat no ser-ne entès ni seguidor ni res- amb final infeliç (bé, el NÚMERO 1 segueix sent el suís…), vaig aguantar despert fins a quarts de dues de la nit perquè tenia moltes ganes de sentir Laporta.
Després de la curta intervenció del president de la mesa del vot de censura, va ser el torn d’Oriol Giralt. Reconec que no va estar malament. Encara que em sembla que el paper jugat per aquest ‘fantasma’ -ho dic sense conèixer-lo- durant tot el procés ha estat bastant lamentable, va fer una roda de premsa força lloable. Parlava amb tranquil·litat i, malgrat tot, satisfet. Se li notaven ganes boges d’anar de vacances, ajeure’s sota una ombra (ja en fa cara) i fotre’s un bon berenar, tot acompanyant-se d’unes birres… (segueix…).
L’entrada en escena de Laporta va ser molt esperada. Els resultats eren i són molt delicats. Pitjors, gairebé impossible. A mi no m’agraden gens. Serà ingovernable el club? Ja veurem. Crec que depèn més que mai que la pilota del primer equip de futbol entri.
Per cert, de tant en tant hauríem de recordar que al Barça hi ha més vida a part del primer equip de futbol, potser no tant influent, però sí rica i existent.
Crec, doncs, que Laporta ha fet grans coses, amb 5 anys ha fet història neta i envejable. Segurament per això alguns sectors rancis i obscurs el volen fer fora.
Veurem com avança tot plegat. Té el meu -insignificant- suport.
*Recomano el mail obert de Vicent Partal que va publicar el dia 4 de juliol. També l’escrit del Roger parlant d’aquesta temàtica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Isaac,
La final entre Nadal i Federer va ser espectacular, llarga i amb un final -que consideres infeliç- digne d’una finalíssima de Wimbledon: 9 a 7, màxima igualtat i un just guanyador; t’he de dir que jo sóc més pro-Federer, però basant-nos únicament en motius esportius no es pot negar que Nadal va fer prous mèrits per emportar-se el triomf, si bé aquest es podia decantar cap a qualsevol costat, doncs Federer tampoc es va quedar curt (però va pagar el peatge de dormir a la palla en els 2 primers sets…).
Bé, és difícil fer unes valoracions objectives dels resultats. A mi el sistema de la moció de censura no m’agrada, tampoc el comparteixo, ja que crec que els mandats són per quatre anys, i ara en aquest moment de mandat, després de la pitjor temporada, per mi i sobretot per tots els afers que s’han viscut, del mandat de Laporta com a president, era més previsible que passes això que un any enrera, i que, esperem també que sigui així, d’un any endavant (aquest fet ens indicarà que la marxa esportiva del club s’ha refet).
Però bé, Laporta ha estat un president valent, al principi, però crec que aquesta valentía en molts temes s’ha anat reduint fins al punt en què les decisions no s’han pres amb la mateixa perseverància en els darrers anys. El tema de la violència Ok, el tema de decisions conflictives que es prenen algunes d’encertades, d’altres no tant, però crec que era un dels puntals de la junta directiva, que sabia prendre decisions quan tocaven. Ara crec que aquest fet no és tan pal·lès. Un altre de les coses que em fan dubtar és el suport de Gaspart a Laporta….els punts foscos no es van destapar per no sé quina raó…
Bones Isaac!
Bé, primer de tot, dir que t’escric des de l’acampada, així que… sigues benevolent! jajaja
M’agradaria aclarir que jo no poso en dubte que Laporta hagi estat un excel·lent president (Sobretot durant el seu primer mandat), però tot i això, jo (si hagués pogut) hagués votat a favor del vot de censura perquè el que es votaba no era si Laporta mereixa quedar-se al club, sinó que es decidia si la opció de Laporta sería la mes positiva pel club que la d’altres candidatures que es presentaven, i, sincerament, jo crec que no.
Laporta va ser un gran president, però no oblidem que qui va construïr l’equip que ens va enamorar a tots va ser Sandro Rosell. Ell va posar els contactes. Ell va negociar. Ell va crear l’equip. I, jo, no penso que Laporta sigui capàs de construïr un equip guanyador com el de Sandro en el seu moment.
Vinga, company! Salut, empenta i bona acampada!