Un talismà plastificat que resplendeix sota la llum del flexo. El col·loque davant del teclat com una estampeta laica on refermar la ideologia, eixe sucedani de la fe. M’estire la samarreta per a què el WANTED i el rostre de Camps queden sense arruga. Fins i tot en els moments de màxima soledat, cal un mínim de pulcritud. ¿Soledat? Un pòster de Mònica Oltra presidix la paret principal del saló. Percep la seua mirada temperada i, com un Robin Williams junt les vitrines de l’escola Wellton, m’arriba el mormoleig: “Escriu, escriu…. Sergi, escriu…” Llegir article complet…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!