“No tornaran a derramar llàgrimes… No tornaran a cridar… No tornaran a suplicar… No tornaran riure… No tornaran a perdonar… No tornaran a il·luminar-se amb la claror del dia, ni a atemorir-se amb la foscor de la nit… No tornaran a mentir per ells… No tornaran a amagar els fills per què no vegen eixa injusta tortura, que els fa víctimes d’una persona que no els ha sabut estimar… No tornaran a estimar, ni com a dones, ni com a mares, ni com a germanes, ni com a amigues… No tornaran a explicar que fou un mal dia el que els va ocasionar els morats de la cara… No tornaran a maquillar eixos morats… No tornaran a enamorar-se… I tampoc de la persona equivocada. No tornaran a pensar… Si és amor això que no ho és…
No tornaran a viure, per què ells ho varen voler així. No hi ha perdó a qui no estima, no hi ha estima a qui no mereix eixe perdó.
No més morts per violència de gènere”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!