He rebut publicitat del F.C. Barcelona on s’informa d’una campanya, "La recta final", en la qual es vol promocionar l’assistència de públic al Camp Nou i al Palau pel que resta de temporada oferint un vint per cent de descompte en la compra d’entrades als socis i acompanyants en el darrer tram de la competició dels seus dos equips professionals de futbol i bàsquet.
Juntament amb aquesta informació hi ha un díptic d’una coneguda web d’apostes esportives, i més per l’aficionat culé. Tot plegat, és una incitació al joc de les apostes mitjançant el Barça. […]
Dins el díptic, màrqueting a l’estil més salvatge: "Entra en Joc", "Prepara les teves millors jugades i viu l’emoció de l’esport com mai no ho has fet!". S’ofereix la possibilitat d’entrar en una web de la casa d’apostes conjunta amb el Barça per obrir-hi un compte, introduir el codi que s’adjunta en una targeta en el díptic i començar a apostar. L’oferta consisteix en un regal de tres euros (3?) per apostar com i quan es vulgui (una vegada donat d’alta, és clar!) i aportar un import inicial mínim en la compte personal de deu euros que es duplica fins a poder arribar a trenta euros (30?). Però el que es veu en lletres majúscules és el lema "33 ? gratis".
Mai no havia visitat una web d’aquestes d’apostes. Crec que aquesta fou la capdavantera i moltes l’estan copiant i seguint la seva estratègia. He donat un cop d’ull i s’hi pot trobar tot tipus d’apostes en temps real per a qualsevol esdeveniment d’una multitud d’esports d’arreu del planeta.
Realment, s’ha de reconèixer que aquesta publicitat més o menys enganyosa (els 33? "gratis" es poden perdre de seguida) està molt ben pensada per aconseguir i fidelitzar clients -clients potencials socis o seguidors del Barça, que són uns quants!-. I el Barça no pot dir que s’actua a esquenes seves. Forma part dels partners de la web juntament amb el AC Milan, el Weder Bremen, el F.C. Slovan Liberec, la Lliga portuguesa, Moto GP o la mateixa FIBA, i aquesta s’anuncia com a web d’apostes autoritzada pel club.
Fins no fa gaire, el Barça estava sotmès en el debat de la publicitat en les samarretes. Aquesta pàgina d’apostes es va rebutjar com d’altres propostes després de gastar tinta en debats i enquestes dels diaris eludint la mala imatge que portaria a un club com el Barça la possibilitat de pensar malament segons el resultat obtingut i l’indicador de les apostes. Després es va despistar al personal marejant la perdiu -o les negociacions no van arribar a concloure’s- amb el possible suport a la candidatura dels jocs Olímpics de Beijing 2008 o a d’altres propostes amb el mercat xinès, potencial client pel merchandising, una de les actuals grans fonts de recursos dels clubs juntament amb els drets televisius.. De mentres, es continuava millorant el contracte amb Nike, marca esportiva i autèntic patrocinador encobert de la darrere etapa blaugrana. I després d’algun rumor més de multinacionals, la directiva va voler fer honor a l’eslògan que "el Barça és més que un club" per convertir-se en una gran ONG arribant a un acord amb Unicef (associació supraestatal que no admet el català en la seva web) per portar el nom a la seva samarreta com abanderat de l’organització arreu del món en favor dels desemparats.
Quan em vaig assabentar de l’acord, la primera reacció va ser d’orgull. El club es destacaria per la seva tasca humanitària i es diferenciaria de la resta que només esperen a vendre’s al millor pagador que encobreixi els seus deficitaris pressupostos. Però reflexionant, vaig veure que es va perdre una oportunitat de guanyar uns recursos per aconseguir un equip d’elit només per guanyar imatge davant els estaments oficials. Perquè l’Unicef F. C. Barcelona ha esdevingut això. Un club admirat per a molta gent, actualment en voga en el món del futbol i guanyador de títols que es posa al costat dels necessitats.
Llavors, a què venen aquests acords amb empreses que havien volgut ser patrocinadors? Perquè el portal d’apostes (no penso nombrar-lo més per no fer-li més publicitat) apareix en el camp com qualsevol altre anunciant però també es troba en la sala de premsa, en la zona mixta d’entrevistes o en links relacionats amb el Barça. Això és doble moral. Si no s’accepta el patrocini per tractar-se d’una casa d’apostes, com no s’acceptà la d’una casa de preservatius (desconec si només era un rumor), que no arribin a acords comercials i usin els socis del club per fer negoci. Perquè, en definitiva, el que crida més l’atenció del que he rebut ha estat la possibilitat d’apostar gràcies al Barça. Dit d’una altra manera, del Barça incita a les apostes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!