Implícitament un film protesta, La blessure és un drama d’aparença fortament documental que denuncia les vexacions patides pels ciutadans extracomunitaris que volen entrar a França. El mateix director, Nicolas Klotz, ha presentat la pel·lícula.
Amb una durada desmesurada més propia d’un film èpic (dues hores i quaranta-cinc minuts), La blessure s’inicia amb l’arribada per avió de diversos homes i dones africanes, als quals els esperen familiars i cònjuges. En la primera meitat de pel·lícula contemplem una situació vergonyant rera l’altre: tracte despersonalitzat i racista, acumulació d’individus en una sola sala… i la total impossibilitat de deixar constància per escrit de les diferents peticions d’asil polític que volen elevar a les autoritats, en una mena de protocol de la ocultació, que dóna a la policia mans lliures per fer la feina bruta mentre la diplomacia mira cap a una altra banda.
Un cop resolta aquesta situació, el film resulta més estàtic, radicalment contemplatiu, molt i molt àrid. Guanyada la permanència al país de destí, vé l’existència límbica de poder ser-hi, però no tenir una feina legal. Klotz retrata uns personatges suburbials, que lluiten per la supervivència sense poder aspirar a cap objectiu més elevat. L’autor treballa amb els actors a la manera del documental de creació, disolent les fronteres entre realitat i ficció en filmar esdeveniments ficticis però nascuts de la realitat. La manca d’artificis, les accions repetitives, la vida tediosa, arriben a fer que les imatges siguin de difícil digestió.
El més atractiu d’aquesta segona meitat, molt poc narrativa, és la inclusió de diversos monòlegs dels actors: uns monòlegs eixuts, gens literaris, que busquen la versemblança per damunt de tot. A estones corprenen, fins al punt que Klotz troba les paraules prou explicatives com per desentendre’s de la imatge i dimensionar la veu deixant la pantalla en negre. Experimentar aquest film mossegador de consciències és dur, per moments tediós, però gairebé necessari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!