Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

5 de juny de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Cròniques de la MICEC: ‘La blessure’

Implícitament un film protesta, La blessure és un drama d’aparença fortament documental que denuncia les vexacions patides pels ciutadans extracomunitaris que volen entrar a França. El mateix director, Nicolas Klotz, ha presentat la pel·lícula.
Amb una durada desmesurada més propia d’un film èpic (dues hores i quaranta-cinc minuts), La blessure s’inicia amb l’arribada per avió de diversos homes i dones africanes, als quals els esperen familiars i cònjuges. En la primera meitat de pel·lícula contemplem una situació vergonyant rera l’altre: tracte despersonalitzat i racista, acumulació d’individus en una sola sala… i la total impossibilitat de deixar constància per escrit de les diferents peticions d’asil polític que volen elevar a les autoritats, en una mena de protocol de la ocultació, que dóna a la policia mans lliures per fer la feina bruta mentre la diplomacia mira cap a una altra banda.

Un cop resolta aquesta situació, el film resulta més estàtic, radicalment contemplatiu, molt i molt àrid. Guanyada la permanència al país de destí, vé l’existència límbica de poder ser-hi, però no tenir una feina legal. Klotz retrata uns personatges suburbials, que lluiten per la supervivència sense poder aspirar a cap objectiu més elevat. L’autor treballa amb els actors a la manera del documental de creació, disolent les fronteres entre realitat i ficció en filmar esdeveniments ficticis però nascuts de la realitat. La manca d’artificis, les accions repetitives, la vida tediosa, arriben a fer que les imatges siguin de difícil digestió.

El més atractiu d’aquesta segona meitat, molt poc narrativa, és la inclusió de diversos monòlegs dels actors: uns monòlegs eixuts, gens literaris, que busquen la versemblança per damunt de tot. A estones corprenen, fins al punt que Klotz troba les paraules prou explicatives com per desentendre’s de la imatge i dimensionar la veu deixant la pantalla en negre. Experimentar aquest film mossegador de consciències és dur, per moments tediós, però gairebé necessari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!