Primer va ser No diguis res sobre el conflicte armat a Irlanda del Nord. Després, L’imperi del dolor, sobre la família Sackler, propietària d’un imperi farmacèutic que va comercialitzar un analgèsic causant de moltes morts.

Ara ha publicat Canalles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors, una mostra de la seva habilitat per construir relats de no-ficció, fruit del seu ofici de periodista d’investigació que exerceix a la revista “The New Yorker”. L’ha traduït al català Ricard Gil i Xavier Montanyà en va fer una interessant crítica a Vilaweb, en què destacava el valor d’aquest recull de dotze històries que, ja des del Prefaci del mateix Patrick Radden Keefe, esdevenen una lliçó de periodisme. “Les històries d’aquest llibre –hi diu l’autor– són històries salvatges, però totes són certes, i els meus excel·lents col·legues de The New Yorker les han revisat escrupolosament per comprovar-ne la veracitat”. Les va publicar al llarg d’una dotzena d’anys fins a dates molt properes. La darrera, el 2019.

D’això va cadascuna:

–”Les ampolles de Jefferson”.  Hardy Rodenstock, un col·leccionista de vins alemany, es fa passar com algú que havia descobert una ampolla de vi que seria del tercer president del Estats Units d’Amèrica, Thomas Jefferson (1743-1826) i que es va vendre en subhasta per 157.000 dòlars. Era una falsificació com va descobrir Bill Koch, també col·leccionista de vins.

–“Família criminal”. Willem Wim Holleeder (de malnom “El Nas”), holandès, és un destacat  mafiós d’Amsterdam implicat en el segrest de l’industriai cerveser Freddy Heineken, l’alliberament del qual va costar 30 milions de dòlars. Astrid, la germana de Wim, és una reconeguda advocada penalista, com els altres dos germans molt unida a la seva família. Però quan Wim és detingut i jutjat, decideix declarar en contra d’ell. Ara viu en la clandestinitat per por que Wim la faci matar.

–“El venjador”. Ken Dornstein, de Filadèlfia, decideix dedicar la seva vida a descobrir quins han estat els autors de l’atemptat contra un avió a Lockerbie (Escòcia), on van morir 270 persones. Entre elles, el seu germà David. Les pistes el porten a Líbia i, en concret, a Abu Ajila Mas’ud, sospitós d’haver fabricat la bomba.

–“L’imperi de l’avantatge”.  El doctor Sid Gilman, investigador en un medicament per a l’Alzheimer; el multimilionari i administrador de fons de cobertura Steve A Cohen, i i’agent de borsa Mathew Martoma, es veuen embolicats en un escàndol financer per l’ús d’informació privilegiada.

–“Una arma carregada”. Amy Bishop, neurobiòloga de la Universitat d’Alabama a Huntsville, va matar a trets tres persones i en va ferir tres més en una reunió del professorat. Sabia que no li renovarien el contracte i no la farien fixa. El periodista centra la seva recerca en raons profundes –psicològiques– que podrien explicar d’alguna manera el crim.

–“La cacera del Chapo”. Joaquín Guzmán Loera, conegut com a Chapo, potser va arribar a ser –després d’Ossama bin Laden– “el fugitiu més buscat del planeta”, segons Patrick Radden Keefe. El relat explica com va ser la seva detenció, i el sofisticat sistema de túnels i amagatalls que havia fet construir per evitar-la.

–“Guanyar”. Mark Burnett, un antic paracaigudista britànic que viu a Los Angeles i treballa com a productor televisiu, produeix els programes “Survivor” (“Supervivent”) i “The Apprentice” (“L’Aprenent”), amb gran èxit de públic. I s’adona com pot ser d’atractiu que hi tingui un paper destacat Donald Trump, que ha anunciat que participarà en la cursa per la presidència dels Estats Units d’Amèrica. Va ser un dels elements clau per a la victòria electoral de Trump el 2017.

–“Atracament al banc suís”. Hervé Falciani és un tècnic informàtic que, a Ginebra (Suïssa), fa de supervisor de sistemes de seguretat de la Hong Kong and Shanghai Banking Corporation (HSBC), en aquell moment el banc més gran del món. Quan la policia suïssa que sospita d’ell per un robatori de dades el deté i el cita per a l’endemà, Falciani aprofita per evadir-se a la Costa Blava francesa. Ara, amb una apassionant  batalla legal per determinar a quina administració judicial correspon el cas, viu a Espanya.

–“El príncep de Marbella”. Munzir al-Kassar, ric traficant d’armes sirià, dirigia els seus negocis des del que anomenava “Palacio de Mifadil” a Marbella (Andalusia). Fins que, després d’anys de fer-se esmunyedís en un Estat on no havia comès cap crim –no obstant això, va ser detingut i jutjat a Madrid, acusat d’estar implicat en el segrest del transatlàntic “Achille Lauro”, i en va resultar absolt,– una unitat depenent de l’Agència de Control de Drogues dels Estat Units (DEA) va aconseguir parar-li un parany. Va ser extradit i jutjat als Estats Units per conspiració. Compleix condemna fins al 2033 a Marion, Illinois.

–“El pitjor del pitjor”. Judy Clarke, famosa advocada defensora d’acusats que arrisquen ser condemnats a la pena de mort, accepta la defensa de Djokhar Tsarnaev, jutjat per l’atemptat de la Marató de Boston, del 15 d’abril de 2013. La història que n’escriu Patrick Radden Keefe, a banda de relatar el judici remarcant-ne els detalls més significatius, posa èmfasi en l’estratègia de Judy Clarke i els seus plantejaments personals. Djokar va ser condemnat i ha entrat en el llarg període d’espera fins a l’execusió de la sentència. L’article és un contundent al·legat contra la pena de mort.

–“Secrets soterrats”. El 1997, el gegant miner angloaustralià Rio Tinto va aconseguir els drets d’explotació exclusiva de l’immens jaciment de ferro de Salmandou, a la petita República de Guinea (Conakry). Per explotar i transportar el material extret, però, cal una forta inversió que no es va produir. El  juliol del 2008, Rio Tinto va perdre la llicència d’explotació i les autoritats guineanes van concedir els permisos de la meitat del jaciment a una companyia més petita, Beni Steinmetz Group Resources (BSGR), de Benny Steimetz, segons estimacions que recull l’autor, l’home més ric d’Israel. L’article recull nombrosos testimonis contradictoris sobre els fets, en un període convuls amb eleccions, cops d’Estat i proves de corrupció a la República de Guinea. Mentrestant, les riqueses que hi ha soterrades –no només de ferro sinó també bauxita, urani, dimants, or i petroli –davant de la costa– segueixen sense ser explotades.

–“El viatger”. Anthony Bourdain és un cuiner esdevingut escriptor que presenta un programa de viatges per a la CNN. El secret del programa, d’èxit fulgurant, són els indrets i els menús triats. Indrets de tot el món i menjars de totes les cultures. El relat comença amb una insòlita trobada del llavors president dels Estat Units, Barack Obama, amb Bourdain en un restaurant de Hanoi, al Vietnam. “Anthony Bourdain es va suïcidar el 8 de juny del 2018”, conclou l’autor el seu relat.

Patrick Radden Keefe demostra un gran domini de les tècniques narratives. Recol·lector de multitud de testimonis fins a extrems obsessius, el preocupa especialment relacionar els fets i ambients que descriu amb trets de la psicologia dels personatges. Extremadament detallista, domina els temps narratius, la descripció dels escenaris i els punts de vista, i trenca amb habilitat la lògica del relat lineal al servei de la intensitat de la història que explica. Sobre els seus criteris pel que fa al periodisme, és interessant el que diu a l’entrevista que li va fer Àlex Gutiérrez per al diari Ara.