Es tracta d’una panoràmica força completa dels diversos sectors de la comunicació al País Valencià –així m’agrada encara anomenar-lo– durant aquell procés de canvi, i recanvi. Un treball acurat que permet deduir, amb fonaments objectius, fins a quin punt la situació és dramàtica avui per a la nostra cultura i llengua comunes en aquesta part de la nació sencera. Els divuit autors –i autores– d’aquesta sòlida i ben documentada obra acadèmica, amb l’edició del doctor Guillermo López García, catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, repassen, amb detall i des de les principals perspectives, els següents aspectes:
- Temps de mudança: política, mitjans de comunicació i societat valenciana (2010-2018).
- Els mitjans valencians en el context espanyol.
- Les polítiques de comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): entre el tancament de Radiotelevisió Valenciana i la reactivació de la intervenció pública.
- Comunicació en valencià: mitjans i mercat.
- Novetats i evolució del marc jurídic aplicable als mitjans de comunicaciò valencians.
- Mitjans impresos. Panorama ombrívol a la recerca d’un nou model de negoci.
- La comunicació radiofònica a la Comunitat Valenciana: entre la dependència exterior i el renovat impuls públic.
- Una nova etapa per al sistema televisiu valencià.
- Panorama de la producció audiovisual al País Valencià.
- Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials.
- Els sectors culturals i creatius a la Comunitat Valenciana.
- La comunicació corporativa i institucional a la Comunitat Valenciana.
Aquest és, com tota bona obra acadèmica, també un llibre de combat. Favorable –i crític alhora, perquè en denuncia també les mancances i deixa constància de les qüestions que van generar polèmica– a la política comunicativa del govern del “Botànic”. Acompanyat d’un generós suport bibliogràfic i amb dades expressades en contundents taules i gràfics.
El llibre se situa encara en un moment d’esperança per als qui defensem uns Països Catalans units, independents i respectuosos pels drets humans i socials dels conciutadans: abans de l’ensulsiada electoral del pacte del socialisme i el sobiraniame que ens havia generat tantes esperances.
Llegit en aquestes condicions, són especialment remarcables els capítols dedicats a la radiodifusió i la televisió, un dels camps comunicatius en què el “Botànic” va esmerçar més esforços per recuperar els mitjans públics i en català que el PP, governant en la primera meitat del període estudiat, havia tancat el novembre de 2013. Molt interessant, des d’aquest punt de vista, el relat del que va suposar la construcció de tota l’arquitectura legal i les batalles jurídiques consegüents per tancar –en fals, com s’ha vist– la infame destrossa del període anterior.
La majoria dels capítols inclouen l’anàlisi econòmica del tema estudiat. Tenen especial interès les dades sobre la repercussió de l’evolució política en el model de negoci del sector. I els processos de concentració dels mitjans i la seva dependència cada vegada més gran respecte als grans imperis mediàtics espanyols. Val la pena destacar per la seva actualitat l’apartat dedicat a l’impacte d’internet i les xarxes socials. i, per la novetat de l’anàlisi, el dedicat a la comunicació corporativa i institucional.
Aquest no és un llibre que neixi espontàniament com un fruit salvatge, sinó una mostra de la continuïtat, constància i qualitat dels treballs dels docents de Periodisme a les universitats valencianes. Com explica l’editor en la introducció, aquesta és la segona entrega d’un treball continuat d’anàlisi de llarg durada. “Partim –explica Guillermo López García a la introducció– dels estudis que hem desenvolupat en l’última dècada des del Grup de R+D Mediaflows, i en particular del treball també col·lectiu que es va publicar el 2010, El ecosistema comunicativo valenciano(López García, 2010)”. I afegeix que “aquest llibre busca, en definitiva, desbrossar el camí, cartografiar-lo i oferir un punt de partida per a futures actualitzacions i per a facilitar l’elaboració de treballs de vocació més específica o sectorial que permetin aprofundir en major grau en l’anàlisi”.
Això és, si llegeixo bé, comprometre’s a un treball de continuïtat que desitjo que es concreti en llibres com aquest, amb una anàlisi periòdica semblant. Esperem que el suïcidi col·lectiu a què ens volen abocar els actuals governants de la Comunitat Valenciana no sigui un entrebanc insuperable en aquest objectiu.
Nota: Mèdia.cat va publicar, el 9 d’octubre de l’any passat, una entrevista de Vicent Canet al sociòleg Rafa Xambó on abordava la situació comunicativa al País Valencià. Pot servir per actualitzar els continguts del llibre comentat.