Lozano se serveix de multitud de testimonis (molts d’ells, l’ofici obliga, protegits per identificacions fictícies) per mostrar una panoràmica inquietant per als qui valoren de forma positiva l’obra i la ideologia del Papa actual. Per exemple, la reforma de la Cúria romana; la flexibilitat doctrinal i moral respecte de l’homosexualitat, el divorci o el matrimoni dels sacerdots i el sacerdoci femení; el nomenament de dones en alts càrrecs de l’església; el medi ambient, l’economia i els drets socials; els escàndols sexuals i econòmics del clergat… Tot plegat posant el dit en la nafra i donant noms de personalitats i institucions que són al darrere del complot (o millor, complots, perquè no acaba de concretar-se el grau de coordinació entre ells).
Com ara l’omnipresent –“un perill real per a la humanitat”, segons Lozano– Steve Kevin Bannon, nord-americà amic i col·lega de Donald Trump en la seva obsessió per posar en marxa un moviment global ultraconservador que, segons el descriu l’autor, “triomfa de manera aclaparadora”. I afegeix que “Bannon i el seu Moviment utilitzen amb molta intel·ligència al seu servei les llibertats democràtiques i els drets que comporten per convertir la democràcia en una disfressa de carnestoltes”.
O el britànic Benjamin Harnwell, director de l’Institut Dignitatis Humanae, “conegut per ser la mà dreta de Bannon a Roma i un home molt vinculat als sectors més ultraconservadors del Vaticà”, tal com el defineix l’autor. O el cardenal nord-americà Raymond Leo Burke, a qui Lozano qualifica d’”enemic número 1 del papa” i a qui Francesc va destituir el 2014 del seu estratègic càrrec de prefecte de la Signatura Apostòlica, “és a dir ministre de Justícia del Vaticà”…
Junt amb aquests noms, Lozano descriu amb minuciositat diversos moviments, posant èmfasi en algunes de les principals reunions conspiratòries; diverses de les quals celebrades a Espanya. Per entendre bé el seu abast, cal remarcar l’atenció que hi dedica a la perspectiva del proper conclave, d’on hauria de sortir el successor de Francesc. És aquí on trobem els noms més destacats de cardenals i alts eclesiàstics que podrien encapçalar candidatures capaces de tirar enrere els objectius de l’actual papat i els suports amb què compten. Tot plegat recolzats en un extraordinari coneixement i ús de les xarxes socials que multipliquen la seva influència. I un molt important suport financer: l’autor hi destaca el mutimilionari nord-americà Robert Mercer.
Un dels moviments a remarcar, entre els diversos que denuncia Lozano, sobretot pel servei que els ultraconservadors en poden fer de cara al proper conclave, és el dels dossiers ja en marxa, amb un important suport financer. Es tracta d’una ingent recopilació de dades de tots i cadascun dels cardenals electors que han de participar en el conclave –avui 132– de les quals només se’n coneix un tast. S’hi fa una detallada descripció de cadascun d’ells; afavoridora per als qui són ben vistos per la internacional ultraconservadora, i molt crítica –calúmnies incloses– per als qui no els resulten favorables. Amb el suport d’un aparell organitzatiu extraordinari: l’anomenat The Red Hard Report, “l’operació de guerra bruta més important que ha partit mai la Santa Seu”, com li deia a Lozano una de les seves fonts, un sociòleg italià.
En el capítol introductori, l’autor ens adverteix que “fujo com del diable de les teories de la conspiració que alimenten les ments més fantasioses, però sí que he arribat a la conclusió que no és exagerat qualificar de guerra civil subterrània l’hostilitat que es respira avui a la Santa Seu i en l’Església catòlica universal. Sense cap mena de dubte, hi ha dades i evidències per qualificar de complot l’animositat que hi ha dins i fora dels murs vaticans contra el papa Francesc i les maniobres per impedir que el seu llegat tingut continuïtat”.