Els diners. Aquesta afirmació contundent domina la totalitat del llibre amb què Margalida Solivellas Lladó ha començat la seva jubilació, després de 36 anys de corresponsalia de TV3 a la Illes Balears: Illes escapçades. Cròniques aïllades (La Campana). I, en contrapartida, les mobilitzacions populars contra els interessos dels amos d’aquests diners i els seus aliats polítics imprescindibles per a la destrucció del patrimoni natural i el medi de l’arxipèlag.
Un llistat que aporta l’autora en deixa constància: cinquanta-sis casos d’especulació i il·legalitats diverses que han passat pels jutjats. Encara diu que no n’està segura, que no en siguin més. Els més importants formen l’entramat del llibre. I, com una cirereta, les estades del rei d’Espanya, avui emèrit, i el luxós regal –el nou iot Fortuna–, amb què la classe empresarial va premiar-li la seva fidel presència, cada estiu, al palau mallorquí de Marivent. “He de confessar –diu l’autora– que a mi sempre em va quedar una pregunta sense fer: quan està de vacances, paga el combustible un rei?”.
Solivellas dedica atenció especial als més greus, d’aquests casos, des del primer en què hi va haver detinguts: el cas Andratx. Entre ells l’alcalde i dos càrrecs més per corrupció. El llibre anirà desvetllant els noms dels alts càrrecs implicats en els diversos casos, entre ells Jaume Matas (PP), que va presidir el govern balear i va ser ministre de Medi Ambient del segon govern de José María Aznar. I Maria Antònia Munar (UM), presidenta del Consell Insular de Malllorca. Que van pagar amb presó les seves malifetes.
De les investigacions per corrupció no se’n va lliurar ni la filla del rei emèrit, Cristina, que va haver de comparèixer en seu judicial pel cas Nóos, i que es va lliurar de la presó. Un cas diferent va ser el del seu marit i gendre de l’emèrit, Iñaki Urdangarin, que va ser condemnat a presó.
Mentrestant, l’auge del turisme a les illes seguia imparable. “El boom va anar tan ràpid –diu l’autora– que, a principis del 1988, els mateixos hotelers deien que en tan sols uns mesos creixerien en nombre de llits el que estava previst en deu anys. I tenien raó. Aquell mateix 1988 les informacions que nosaltres donàrem eren sobre les setanta mil noves places turístiques a Mallorca, les vuitanta mil a Eivissa i les vuit urbanitzacions que s’estaven fent a Menorca. Tot plegat coincidint amb la inauguració d’una nova terminal a Maó: aquell any l’aeroport va tenir un 30% més de passatgers en relació a l’any anterior”.
Margalida Solivellas, arran la publicació del llibre, va concedir diverses entrevistes, com ara la que firmava Martí Gelabert a “Vilaweb” i la que li va fer Xavier Grasset a TV3.
Mèdia.cat, observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils, em publicava ahir aquesta ressenya.