L'homenet com pixa

Ahir, amb un amic, ens demanàvem sobre la conveniència de començar a pensar, amb tots els ets i uts, com si ja fóssim independents, amb la lògica transcendental i terra-terra que envaí els botiguers i menestrals de la Barcelona agenollada l’endemà de l’Onze de Setembre. 

L’I+1, l’endemà del Dia I, corresponent a la consecució de la nostra independència, creiem i/i desitgem que arribarà aviat i no és pas el cas que ens enxampi amb el pixum al ventre, si hem de fer cas de filòsofs en voga que ens recomanen matinar.

^{(actualitzat 12 de juliol)}

Precisament, a tall menys anecdòtic que a primer cop d’ull, una de les coses que ens corre pressa i potser no ens n’acabem d’adonar, és el mundial de futbol de Brasil, en què podríem irrompre de la mà de deixa’m-pensar-algun-entrenador-bo-que-hagi-plegat-recentment, amb serioses opcions al títol o, de totes passades, fer un digníssim paper. Això sí, si ens espavilem a negociar-ho i, sobretot, fem mans i mànigues per incidir en aquesta moguda UEFA:
Classificació de la Copa del Món

Sense caure en el nacionalfutbolisme que MVM denunciava a La Aznaridad, m’explicaré:

Es tracta que hi ha, com ni cantat, 53 seleccions en dansa repartides en 9 grups. A ningú se li escapa que el darrer grup, precisament l’anomenat I (i és que 9 per 6 fan 54, per tant en resta 1) té només cinc seleccions estatals competint-hi. Al grup I, doncs, per ser rodó, hi faltaríem nosaltres, els catalans. Mit aquí! No caldria ni refer ni resortejar res, tan sols procedir amb certa promptitud a organitzar la successió de la RFEF i del Consell Superior de l’Esport, abans no comencessin les eliminatòries l’agost d’enguany. Entraríem, si ens ho sabem manegar, a batre’ns amb França i Espanya (ehem!) i a més a més amb Finlàndia, Geòrgia i Bielorrússia. Al grup I, doncs, hi manquem; ja triguem.

I + 1, per mi, epitomitza el pensament àgil i pragmàtic, audaç i industriós, que haurem de començar a desplegar ben properament, i des d’aquest racó instem tothom a fer-ho com més aviat millor. No hi tindrem més remei, i està bé.

Us imagineu, accedir de nou al concert de les nacions lliures amb un trofeu com la copa del món de futbol, servit en safata per en Pep Guardiola, les fornades que han crescut a la seva ombra i els somnis de la generació del “tots podem fer esport”… 

actualització (12-VII-2012)
Avui, després que Espanya presenta l’enèsima (no l’última, alerta!) destralada de l’infumable pla de viabilitat del seu sistema país, que també afecta, i com, el nostre, els nostres representants legítims catalans es reuneixen per parlar de Pacte Fiscal. Jo els demano (que en català no “preguem”) que comencin a parlar de les capitulacions i clàusules del divorci, perquè així no anem enlloc.

Repetiu amb mi: la independència és justa, possible, urgent, necessària i, ben probablement, la nostra salvació. A més, podem guanyar el mundial Brasil 2014, no ho dic pas en broma!
Aleshores, què collons estem esperant?!