Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 4 de novembre de 2008
Avui és un dia històric. Ho és pels Estats Units i encara no sabem ben bé per què, la sensació és que també ho és per a nosaltres. Sense tenir ni veu ni vot, tots els ímputs que ens arriben ens fan pensar que també ens hi juguem alguna cosa.
La crisi econòmica pot haver accentuat el sentiment que aquests comicis sobrepassen les fronteres i van més enllà de l’Atlàntic. Europa s’ha definit clarament favorable al candidat afroamericà Barack Obama i segons els mitjans de comunicació, la seva victòria és clara. Ara bé, els que viuen al continent americà asseguren que des d’allà les coses no es veuen tan clares pel marcat conservadorisme de la societat americana en general. De fet, més que idees, el que ens ha arribat aquí són més gestos, gustos, virtuts i defectes dels candidats i dels número dos més que no pas què pensen fer en una qüestió o en l’altra. I respecte de la crisi, no sembla que estiguin massa lluny un candidat de l’altre.
En aquestes eleccions Obama del Partit Demòcrata i Mc Cain del Republicà es disputen la presidència de la República, es renova la Cambra de Representants que són 435 membres i una tercera part del Senat, 35 dels 100 membres. També s’escullen dotze governadors que, ara per ara, estan en mans de republicans i demòcrates en parts iguals. No se sap què passarà ni quins efectes pot tenir sobre la nostra economia però sí que sabem almenys que posem punt i final a una campanya que ha durat mesos i que ens ha estat bombardejant informació tot i no tenir-hi res a veure. També sabem com trobarà el país el candidat que substitueixi George Bush com a herència d’una política sovint erràtica. D’entrada la tempesta financera que amenaça l’economia mundial. També es trobarà dues guerres en marxa, la de l’Iraq i la de l’Afganistan i una mala imatge a nivell internacional dels Estats Units tot i ser una gran potència. De fet aquest desprestigi dels EUA és també una conseqüència de la poca credibilitat que conserva la classe política en general i a tot arreu. Des d’aquest punt de vista, i és que no en podem valorar massa res més, sí que Obama representa uns valors generacionals que li donen un perfil de líder empàtic, un nou concepte de lideratge que va més enllà d’un dirigent polític o d’allò que sentim tan sovint ‘un bon gestor’. Obama connecta amb la gent i això és el que cal a la política, sentit de realitat. Unes virtuts que són també defectes perquè el canvi es focalitza únicament en la seva persona. Si tot va bé, demà dimecres sortirem de dubtes i sabrem qui serà el nou president dels Estats Units. En tots dos casos hi haurà canvi. Una cara nova sempre és sinònim de canvi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!