Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 14 de juliol de 2009
Aquests dies parlant amb la família de què faríem per vacances vaig voler fer la prova de trucar a una d’aquestes ofertes que tant s’anuncien a pertot. Em va semblar que el nom de la marca lligat a una gran cadena de centres comercials era garantia de plena confiança i fiabilitat.
A més, l’oferta em va semblar prou atractiva. Doncs bé, agafo el telèfon i truco demanant per aquella estada d’una setmana a Mallorca, amb l’hotel inclòs, per 1.060 euros durant el mes d’agost. L’anunci posava que calia consultar les dates, cosa lògica perquè aquesta mena de paquets acostumen a anar vinculats a uns dies determinats. Pregunto per aquella oferta, em diuen que depèn dels dies que volem marxar i la noia queda fomuda quan li dic que això ens és igual, que em digui el dia que hem de marxar i el dia que hem de tornar perquè ens costi exactament 1.060 euros, com es diu a l’anunci. Em respon que això depèn dels vols i de les companyies i que el preu pot variar en funció d’aquestes variables. Insisteixo i li dic que no, que estem disposats a seguir al peu de la lletra els seus càlculs i que marxarem i tornarem els dies i a les hores que ens marquin ells tenint en compte que l’oferta és per al mes d’agost. Després de parlar-ne una bona estona, la noia admet que no sap què dir-me i que potser trobaríem un preu similar a aquest en el cas que marxem l’últim dia d’agost i tornem al setembre. Per tant, ni els 1.060 euros anaven seriosament i tampoc era veritat que fos durant el mes d’agost. Al web de l’hotel anunciat, els preus no tenen res a veure tampoc amb aquella oferta. És un cas descarat de publicitat enganyosa miri’s des de qualsevol punt de vista. Una estratègia que perjudica la imatge d’aquestes agències de viatges que anuncien duros a quatre pessetes però que potser beneficien la destinació perquè entre que ho mires i fas les gestions, t’acabes fent a la idea que te’n vas a aquella destinació i la decepció que t’emportes quan veus que no és el que pintava fa que segueixis mirant alternatives però per anar a aquella mateixa zona. Ja ho diuen que la publicitat ens ha d’ajudar a convertir els nostres somnis en realitat. Però una cosa és desitjar un producte, i una altra convertir-nos en somiatruites perquè allò que ens ofereixen no existeix. Això és enredar directament la gent i, en l’actual període de crisi, sovintegen les estratègies comercials farcides de lletra petita que no fan res més que confondre els consumidors. Et posen el caramel a la boca i espavila’t. Prefereixo la publicitat creativa que és capaç d’alimentar el desig de tenir a partir del món de les sensacions. És per això que no m’agrada la cervesa, però qui sap si acabo administrant els meus 1.060 euros per anar-me’n a Formentera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!