Publicat al bisetmanari HORA NOVA l’11 de novembre de 2008
El sector del comerç ha posat el crit al cel pel que auguren que serà una campanya dolenta a causa de la crisi econòmica i una previsible disminució de la despesa familiar. Els botiguers pensen en les festes de Nadal on tothom, qui més qui menys, compra regals.
Diuen que el principal problema és que la gent no entra a les botigues independentment de l’oferta que tinguin i ja avisen que ningú s’esperi a les rebaixes perquè les mateixes botigues tampoc han fet comandes massa grans i per tant, no hi haurà l’oferta que es podria esperar. Em costa pensar que una persona que té els mateixos ingressos que fa tres mesos i que en tindrà més perquè així ho preveuen els convenis col·lectius deixi de gastar aquest Nadal. Sí que la ‘pressió atmosfèrica’ de sentir a parlar de tanta crisi i de moderació en la despesa fa que un s’acabi creient que és millor comprar uns pantalons de 50 euros en comptes d’uns de 100 pel que pugui passar. Si alguna cosa bona portarà aquesta crisi és la pedagogia sobre la necessitat d’esforçar-se per estalviar o, si més no, a no gastar per gastar. Un hàbit que les generacions que s’han incorporat en el mercat laboral en els últims vuit anys desconeixen per complet. La idea que a on no arribem nosaltres, hi arribarà el banc ha dinamitat la cultura de l’estalvi que tant inculcaven els avis als nostres pares fruit del patiment d’haver passat gana en molts casos.
El govern i les caixes d’estalvi s’han afanyat a dir que la crisi financera està apunt de superar-se amb la idea de reactivar el consum. Asseguraven el 30 d’octubre després de reunir-se amb el president Montilla que molt aviat tornaria la liquidesa a les empreses i també a les famílias. Tot i això ningú se’n fia i el clima de la por continua pesant més que tot allò que puguin dir els qui suposadament hi entenen i que alhora són els culpables en termes generals del que ha passat o del que està passant. El sistema financer ha abusat de nosaltres i nosaltres d’ell. Tampoc és normal que et donin un crèdit per comprar-te un televisor de plasma que és lluny de ser un element de primera necessitat.
Una posició tan interessada, la dels bancs i caixes (mai millor dit), com ho pot ser la del sector del comerç, a qui li interessa parlar de la campanya nadalenca més d’un mes abans que comenci per anar fent boca i mentalitzar als consumidors que els nostres familiars i amics s’ho mereixen tot i més. Potser per això els carrers d’algunes ciutats, entre elles Figueres, ja comencen a muntar l’enllumenat nadalenc, com si fos un preavís de la cursa consumista que s’acosta. Una posició tant legítima com la d’aquells que prefereixen aplicar el principi de prudència en les seves compres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!