Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 10 de febrer de 2009
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat al Consell Escolar una proposta per modificar el calendari escolar segons la qual les classes començarien una setmana abans (el 7 de setembre) i es compensaria l’avançament amb una setmana de festa al febrer.
Crec que el conseller no s’ha atrevit a retallar directament l’estiu de la mainada, que tindria més sentit i que els pares clamen al cel des de fa temps. Per això ha optat per compensar els mestres en un intent de contribuir a la desestacionalització de les vacances amb la previsió que les famílies que puguin es guardaran una setmana pel febrer. Una altra opció sotmesa a consideració és la de començar el curs el dia 1 de setembre i aquests quinze dies bescanviar-los amb una setmana de festa en el primer trimestre i una altra el mes de febrer.
Tot plegat ha generat força controvèrsia tenint en compte que s’ha tocat un terreny aparentment intocable, que és el de les vacances dels professors. En la mateixa proposta el conseller elimina l’horari intensiu del mes de juny, cosa que també ha exaltat alguns mestres per la calor que es pateix a les aules a les tardes tot i que en molts casos, són els mateixos espais on es desenvolupen les activitats dels casals d’estiu els mesos de juliol i agost durant tot el dia.
Un dels arguments que més he sentit aquests dies per part dels professors és que començar una setmana abans no els permetrà preparar bé el curs. Els qui no han tardat a dir-ho han estat els sindicats, tan acostumats al no per bandera i a fer-nos partíceps de les seves amenaces. En canvi als pares els preocupa més què faran dels fills el mes de febrer. Sovintegen les crítiques a les famílies per voler, diuen, “col•locar els fills”. Això és justament el que un no pretén si el que vol és que es faci classe i no activitats d’oci al llarg de tot un estiu que els cansa fins i tot a ells mateixos.
Com és costum en aquesta nostra societat, l’habitual és escombrar cap a casa i pensar què més ens interessa de manera particular però ningú sap donar una resposta clara a l’alt índex de fracàs escolar dels nostres alumnes. En això tots tendim a culpar-nos els uns als altres però sense resoldre res. Tinc dubtes de si trencar un període lectiu amb festes i tots els ponts sigui bo per als alumnes. A tots ens costa arrencar i recuperar el ritme després de les vacances. Ningú, que jo recordi, ha sabut demostrar la conveniència i els beneficis per als nens i nenes de fer tres mesos de festa. No entenc aquesta tossuderia a oposar-se als canvis si tenim clar que el sistema no funciona vistos els resultats. És important però que una àmplia majoria parlamentària defensi aquestes reformes perquè també seria un canvi, un bon canvi, que es deixés de parlar de fer lleis d’educació amb cada canvi de govern.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!