A vegades escric/ A veces escribo/

Vas tornar sense mes. Sense fer soroll i estranyant les meves sabatilles. Torna un amor idiota i jo baixo del cel. Tot s’escapa dins del meu cap. No entén l’ alfabet de la vida. Camino i camino i m’esvaeixo en el que no va ser. I ara pretens que sigui. Cleopatra em deies. Cleopatra et dic que va agafar un vol i mai més va tornar per la ciutat. Busques el que vas perdre tu i el que no vas voler. Ella està lluny, ella ja no és la mateixa. Tot vola per la pluja i la neu t’inunda els teus dits gelats. Estàs esperant-la sota casa mai més tornarà. Entre motxilles i carpetes et va estimar però ja tot ha finicat amb un accent i un punt apart. No sé on és però ja no estima ni a homes ni a persones. Vas fer tard, ja no cantis l’espera. La Cleopatra no està feta per homes renaixentistes. Ella balla per Noruega enamorant-se de sabates i patinant sobre el gel que té el seu cor i que tu has fet que sigui així. Et va dir que no que no mentre ella plorava per dins i tu ho vas acceptat. Aquest és el preu. El passat no es retornat i el present està lluny. No cantis al que ella no vol. Recorda els teus ulls joves, que encara estaven nets per la innocència de la vida i que ara ja els deus tenir bruts. Els anys és el que té, t’embruten l’ànima sense saber perquè. Però en algun instant les persones ens fem grans i no calen arrugues per veure-ho, simplement hi ha un quelcom  que ens fa perdre la dolçor. Ara la gràcia ja no està i no la intentis buscar perquè la màgia només hi era en aquelles quatre parets impregnades per crits futurs. Puc agafar-te els ulls i ballar amb tu. El ball que sempre ens vam deure . Però la música se la van endur i jo ja no tinc el vestit. Em vas robar les sabates i jo vaig salvar el meu cor a punt de volar per Barcelona. Ara no em toquis, no em miris, ni t’acostis. Ets una pedra i jo ja soc ànima soterrada entre sorra escombrada. I la neu envolta la pell que ningú vull que vulgui. Un cor robat, un cor sense nom, nomé tinc dos peus, i un cap amb mil sabates. Em dic Cleopatra i et dic que no tornis. Estic lluny de tot i tu ja no hi ets. No soc persona ni vull animals. Va estar bé per Barcelona però el vol 544 no té bitllets de tornades. Records del Pare Noel.