A vegades escric/ A veces escribo/

Cementiri de Sinera…

CEMENTIRI
DE SINERA

II

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l’ombra

viatgera d’un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre.

IV

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudes cendra.

XXV

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d’aigua, l’esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l’ordre

d’una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m’atrauen a naufragi.

Captiu del càntic,

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia

una casa, un lent somni.

XXVI

No lluito més. Et deixo

el sepulcre vastíssim

que fou terra dels pares,

somni, sentit. Em moro,

perquè no sé com viure. 
Salvador Espriu.

SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A:  http://www.premisblocs.cat/bloc/283 .