A vegades escric/ A veces escribo/

….

El jo poètic. Entra en joc. Surt de la butxaca
un Ulisses perdut. James Joyce, m’espera. Això sembla. Ara toca llegir-lo.
Entre papers i exàmens. Mocs i nens. Què és un clàssic? El que va ser i el que
encara és avui.  Retrobat de la biblioteca d’un avi. No sabia que
t’agradaven els clàssics. Perdudes converses de literatura. Almenys m’esperen
més llibres teus. És el llegat suplantat per discussions que no tindrem Jo
poètic. No m’agrada. Mai surt i si surt és artísticament. Mística no. Pura
menys. No sé. Exercicis literaris van i pugen. I les idees generadores van en
apunts i sense línies ni paràgrafs. Que més dona si algun dia les sabré destriar
en forma de text. Això espero. Ara només hi ha un camí. Can Giral. Escena 6. La
més difícil. Escena 35 la més trista. Escena 63 ja s’haurà acabat. Però encara
quedarà un llarg camí. A fora fred. Barcelona està grisa i plena de virus. A
punt per entrar a les nostres cases i deixar-nos un bon encostipat. Snif snif
snif. Aixuuusss. Ay perdó! Sóc terrorista de la llengua. Algun dia aprendre. O
això espero també. Passadissos de llibres i perduda entre els clàssics, que hi
ha darrera de cadascun. Algú ho sap? Jo ho veig quan m’Ho diuen i després dic
ah sí tenia raó. Aix`ò és transcendental per la nostra tradició literària. Però
que més dona si cadascú tenim els nostres clàssics, els que creiem, en la
nostre petita biblioteca de la vida. La futura espero que no sigui virtual. Amb
un virus es perdria tot el sentit del nostre viatge com a lectors. ERROR ERROR
DON’T READ! cAPÍTOL I d’Ulises, primera ratlla: Solemne, el gordo Buck Mulligan
avanzó desde la salida de la escalera…