A vegades escric/ A veces escribo/

Em demanaràs art i jo et ballaré una de tango. M’aixeco amb els ulls humits les teves espelmes no s’han fos en aquesta nit on l’hivern no vol marxar. I jo sí.
Jo li dic
marxa marxa, ves-te’n ja, i ell  segueix aquí voltejant les nostres ànimes penoses dins del metro.
I vol que els barrets segueixin sobre els nostres caps fastiguejats per aquesta crisis . Crisis d’humanitat. Una guerra que necessita el cant dels ocells. Olor a primavera ja no oloro. Només foscor i un boli blau que no té tinta. I jo busco el que vull i el que no tornarà. Uns joves sense feina, uns joves sense cor, uns joves sense money nena. Avui no et puc convidar. El meu oblit està en aquesta primavera que vull volar i no et trobo. Passejo entre canaletes i el carrer santa Anna i la mirada la he perdut. Tot roda sobre la plana i jo a peter pan ja no el vull escoltar. Potser es aquest el problema.
L’olor de cireres m’ompliran els vestits quan et balli sota la nit entre les primeres gotes d’abril mentre s’escoli un trist t’estimo. I Amelie et mirarà saben que la teva infidelitat raja pel cos de la Cleopatra. Ets un assassí, un covard i mai acceptaràs que vas matar per desig, perquè el món està boig.  I jo parlo de vosaltres com si no tingués més problemes que aquests. Primavera vina  ja , salva’ns a tots d’aquesta guerra. L’hivern la pot convertir en mundial i jo em vull convertir en una fada que voli entre somriures i un toc de màgia que li falta aquesta trista Barcelona que avui plora pel comiat de l’hivern fred

 Fred

 fred

 gèlid ja mort entre els nostres records.
  La primavera avui té por de nosaltres. Del que ha de veure a la ciutat bruta.