A vegades escric/ A veces escribo/

Vaig pensar que et trobaria a faltar. Camí d’Andorra, només una barrera, la frontera ens separa i ja no vull més ni de tu ni del teu cor. Un 2016 net i renet. Passejo pels carrers de l’eixample pensant que ho podríem haver fet, ho podríem haver tingut tot. I ara estic sola. Volo en singular i present, amb ningú mes. Un any nou per respirar, assolir i reprendre el ball. Unes ballarines, un tango i una cuina que no vol tancar. Mentre deso l’últim detall nadalenc penso en aquella bola que es va trencar. Ja no m’importes perquè el 1,2,3 ja no ets tu. Ara, avui, vull dir que ballaré amb un ritme nou. Em trauré la faldilla i em posaré aquells texans abandonats que em fan sentir jo. Laura Sovirà. Només hi ha una, i aquesta ets tu. La meva perfecta imperfecta. Ens espera un bon any. Somriures perduts ja no els volem. Un mirall trencat apareix cada nit, i jo li dic, fuig fuig. Vas marxar i allà et vas quedar entre bocins mal sonats. Faré un últim crit i com va fer la santa colometa ho trauré tot. Però això senyors serà un altre final. Un altre punt i a part. Ara i avui puc olorar un hivern emprimaverat. Només cal sortir al carrer, unes abelles em saluden a primers de gener i jo em pregunto si el mon s’està tornat boig. Si és així Laura ens en sortirem amb els nostres balls, la nostra cuina i els nostres somnis trobats. Et parlaré, em parles, t’escolto ens escoltaran perquè sé que t’acabaràs posant aquell davantal que vas substituir per unes ballarines. Aquest cop ho farem bé, sense pressa, i oblidarem el que un dia ens va fer mal. Aquest cop la sort no ens faltarà. Ho tenim tot guanyat. Vam perdre aquell tren i què més dona, si ara tenim una Barcelona i un Cadaqués que ens espera. Rustenyà va quedar enterrat entre paraules trencades. Tu et posaràs aquelles ballarines i jo recuperaré aquells texans que em fan sentir jo i tu. Només és qüestió de retrobar el 1,2,3 un ritme equilibrat i harmònic. Flaubert em va explicar un secret i Virginia Woolf em dóna la força entre miralls trencats i  camins passats per descobrir. Un clàssic està per escriure.

Laura de Lluis Llach