El Campanaret

La nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha quedat ja en paper mullat quan tot just encara no s’ha constituït oficialment el màxim òrgan de govern de l’organisme. El vergonyant aval del Consell de l’Audiovisual (CAC) als dotze membres del Consell de Govern de la Corporació pactats pels partits, tot i admetre que neix polititzat i qüestionar la independència dels noms proposats, constata la seva ineficàcia. El repartiment de les concessions de la TDT es va fer seguint directrius partidistes i caldrà veure què passa amb el concurs obert per adjudicar més de 80 freqüències de ràdio. El CAC no és altra cosa, com també ho serà el Consell de Govern de la CCMA, que un parlament en petita escala, al servei dels pactes de passadissos entre els representants dels partits polítics, a qui els mitjans públics només els hi interessen en funció del que en poden obtenir, perquè tenir-hi més o menys presència és entès com a poder i com una manera de sumar o restar vots. Per això hi col·loquen comissaris que sobretot exerciran una funció de control en comptes de professionals d’alt rang i de solvència contrastada capacitats per incrementar la competitivitat dels mitjans públics del país en un mercat audiovisual cada cop més difícil i complex. El problema no és tant que els membres d’aquests organismes tinguin una determinada visió social i política de la realitat, la qual cosa és inevitable i és bo que se sàpiga què defensa cadascú. El més dramàtic és que no s’ha instal·lat un sistema de representació de la pluralitat política sinó únicament partidista, en clau de repartiment de quotes. Una llei no es pot aplicar, per més consens partidista que susciti, en contra de l’opinió de la professió, que en aquesta ocasió ha reaccionat unànimament en contra del disbarat comès. 

Vicent Partal ho explica molt millor que jo en aquest magistral i incontestable article d’avui que titula La raó del règim, la burla del règim. I com que es pronuncia amb aquesta claredat argumental i contundència intel·lectual, mentre les coses funcionin com funcionen, s’evidencia que Partal no ocuparà mai un càrrec directiu al CCMA. Saben que actuaria amb independència de criteri, sense lligar-se a ningú. I això, que és el que hauria de ser norma, sembla que encara fa por. Massa por. Mentre aquest temor continuiï hi haurà un important dèficit democràtic a resoldre.