El Campanaret
Un bloc de Gerard Gort
18 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris
No abandonarem, Bassas
Al so d’Un núvol blanc, de Lluís Llach, el llagrimeig s’ha apoderat del grapat d’oients que ens hem aplegat a la Diagonal de Barcelona a l’altre costat de la peixera des de la qual l’Antoni Bassas i el seu equip esgotaven els últims minuts d’una història que només han deixat durar 14 anys. Volíem compartir al seu costat aquest moment i ens hem trobat allí de manera espontània, sense respondre a cap convocatòria organitzada, simplement hem obeït el que ens deia el cor i ens hem dirigit amb els auriculars posats cap a Can Catalunya Ràdio. Segur que milers d’homes i dones ho han viscut amb la mateixa emoció des d’arreu dels Països Catalans i més enllà gràcies als receptors de ràdio i a internet. A les dotze el trànsit ha quedat aturat i els conductors s’afegien al comiat fent sonar els clàxons o bé baixant dels cotxes tot sumant-se als aplaudiments cap al que ha estat el líder de la ràdio del país durant tot aquest temps. Ja se sap que la ràdio, aquest mitjà màgic, crea vincles molt forts però això d’avui ha superat l’imaginable. El sentiment de pèrdua d’una companyia radiofònica diària durant anys equival pràcticament a la pèrdua d’un ésser estimat.
“No abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”. El Bassas ha triat aquesta cita de Pompeu Fabra per esperonar tots els oients decebuts a continuar la feina diària, cadascú des de la seva parcel·la, per edificar una nació forta. Ha estat el colofó a una magnífica carta de comiat en la qual ha explicat el per què d’una no-renovació del contracte buscada expressament. Acabar el programa a les 11, eliminar l’APM i una major pluralitat eren les condicions per continuar. Bassas ha argumentat el per què no ho podia acceptar. És que potser El Matí de Catalunya Ràdio no ho ha estat sempre un programa on ha quedat reflectida la pluralitat del país? Qüestionar-ho és una falta de respecte al Bassas i a la veritat. És evident que el que molesta és la línia editorial del programa però la ràdio nacional no pot ser neutre. Alguns pretenen uns periodistes neutrals, objectius, acrítics, quan el que s’ha d’exigir al periodisme és rigor, honestedat i compromís. Certament si la classe política no pot aguantar un programa com el que fins avui ha fet Antoni Bassas és que tenim una democràcia molt justeta. Per tot plegat, quan el Bassas ha sortit dels estudis per agrair la presència als congregats a les portes, ha parlat més en termes de país que no de ràdio. I és que vivim uns temps d’urgència nacional, necessitem més que mai de la tasca diària a la que apel·lava avui l’Antoni per mantenir l’esperança.
Hi ha algú, i no és gaire difícil endevinar de qui es tracta, que vol que la Cadena SER sigui líder a Catalunya. I lamento dir-ho, em dol, però amb la Neus Bonet als matins sembla que ho tindran molt fàcil. Malgrat tot el país és molt més fort del que els il·lusos pensen. Que sàpiguen que les crostes no s’han d’arrencar mai perquè fer-ho deixa cicatrius de les que no marxen. I com més gran és la crosta més gran és la cicatriu. I encara més, segons com, si la ferida sagna, la crosta es reprodueix. I així tantes vegades com s’arrenca. De fet aquesta és la història del nostre país. Hem viscut vicissituds de tota mena i sempre hem resistit. Ara no serà diferent. És precisament en els moments més adversos quan més forts esdevenim. I si perseveren per aquest camí d’intentar destruir allò nacionalment més fort més proper serà el dia en què passarem de la resistència a la llibertat definitiva. Que en preguin nota.
Comparteix això:
Relacionats
Des de la Fira de Frankfurt
A Sense categoria
Festes nostrades
A Sense categoria
Dietari del procés cap a l’estat propi. Setmana 13
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!