Aquest cap de setmana he tingut la sort de passar-lo a Morella, el marc incomparable de l’Aplec dels Ports d’enguany, que suma ja 28 edicions. Dos dies de festa de la gent d’una comarca, i les comarques veïnes, que no té complexos per proclamar, com ho feia l’Ovidi, que la seva bandera és senyera on blau no hi ha. Els pobles de la comarca s’aboquen en l’organització de l’aplec, que com el seu nom indica, aplega en germanor a gent de totes edats que comparteixen el sentiment de pertinença a una comunitat però que sobretot comparteixen la il·lusió de construir un futur millor i en plena llibertat.
Un se’n va de Morella enamorat de la ciutat que ara aspira a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat, crec que ho mereix, amb el desig que la sensació de trobar-me en un oasi enmig del desert no sigui tal d’aquí a uns anys, quan espero que les aigües de l’oasi desbordin els marges i s’escampin per arreu, arribant de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Amb l’anhel i l’esperança que la sequera no perduri sempre!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des d’alacant compartim molta gent les mateixes esperances. Per un futur lliure i sense blau!
Endavant Taula del Sènia!
Estem infestats per un mitjans de comunicació aliens, que serveixen de soport del recolçament del retroces del ús social de la llengua. Devant de la pasivitat política és molt greu que els mitjans de comunicació masius no contribuixquen a la normalització de la llengua.
No hi ha que confondre la senyera amb la franja de la ciutat de València, amb la senyera del País Valencià sense la franja.
El valencià al País Valencià és el mateix que el català per a vosaltres i a l’inreves. Tant monta, monta tant.