M’assabento per Vilaweb que Lluís Maria Xirinacs, el nostre mestre particular de la no-violència, ha estat detingut. Se suposa que a causa del procés que li va obrir l’Audiència Nacional quan en un discurs que va fer al Fossar de les Moreres durant la Diada del 2002 es va proclamar amic d’ETA i Batasuna i enemic de l’Estat espanyol. Qui vulgui entendre aquesta declaració no es pot quedar en la proclama treta de context sinó que ha de llegir la seva intervenció íntegra del dia en qüestió al costat dels altres textos seus que es recullen en un volum que du per títol “El terror, la pau i el sagrat”. Gandhi deia que el no-violent, davant un conflicte armat, no pot restar neutral sinó que ha de posicionar-se a favor de l’oprimit i en contra de l’opressor. I Xirinacs, quan diu el que diu sobre Euskal Herria, segueix simplement aquest missatge. Per terrible i cruel que sigui la violència d’ETA no busca la conquesta d’Espanya mentre que l’exèrcit espanyol amb la seva presència a Euskal Herria manté per la força l’ocupació de la nació basca. Aquells que no coneixen ni la trajectòria ni la coherència de pensament de Xirinacs el tornaran a criticar aquests dies sense coneixement de causa, des de la més profunda ignorància. Dir-los només que abans de dir bestieses haurien de saber que el sentit evangèlic de la immolació fa parlar al Xiri de fins i tot “donar la vida pels seus enemics”.
Xirinacs, un dels filòsofs i homes d’acció de més nivell, ja no només dels Països Catalans sinó d’arreu, és condemnat a l’ostracisme perquè les seves idees no tenen cabuda en el món dels poderosos i les masses amorfes. Xirinacs sap que l’única manera de ser lliures és esdevint amos del nostre destí i que això tan sols és possible si es reconstrueix l’àmbit públic –no confondre amb l’àmbit oficial–, és a dir, si tornem a ser poble. I això és vàlid aquí i per a tots els pobles del món. Dir-ho té un preu. Fins que no arribi la vera pau potser el lloc de les persones com el Xiri sigui la presó. Si finalment és engarjolat això hauria de servir d’esperó per a la gent amb consciència de poble per plantar-se, posar-se drets i començar a caminar. El bandarer de la pau ha provat en reiterades ocasions de fer despertar la fera adormida que tots duem dins. La desangelada societat d’avui no ha respost com caldria, potser perquè Xirinacs és un home avançat al seu temps. Però les seves crides no cauen en sac foradat. Com deia el poeta “cap esforç cau en terra eixorca”. I tard o d’hora les llavors d’ara donaran fruits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina coincidencia ???
No hauriem d`enviar mails al carrer Nicaragua o al carrer Ferraz per demanar explicacions??
Són ells, els de sempre. MALEÏTS BOTIFLERS SOCIATES
Tot i que detenir-lo ara no ve al cas i és totalment innecessari i
semblem més ganes de fer soroll que res, el que va dir és del tot
inadmisible. Tot i dir-ho en un context en que parlava de no violència,
declarar-se amic d’ETA i a més justificar-los dient que els crims dels
espanyols són més grans, és inadmisible. Ni hi ha crims millors i
pitjors. ETA mata, mata a qui considera opressors, opressors potser
com Ernest Lluch o molts representants el·legits pel poble. I mata amb
crueltat. Els crims dels espanyols no són més cruels. Potser els
etarres a la presó no tenen ungles, però les victimes d’ETA ja no tenen
vida. Recordem també les seves últimes actuacions a Catalunya després
de l’entrevista amb en Carod. El primer que van fer va ser declarar una
treva només a Catalunya només perquè els nostres enemics poguessin
acusar en Carod d’haver pactat amb ells (que era el que deien des del
primer dia), cosa que ell sempre ha negat. Suposo que amb això només
volien sembrar odi pel mig i posar violència en les nostres
reïvindicacions. Ja veiem que s’auto-consideren representants del poble
quan ningú els ha votat i el
seu partit polític germà que mai ha tingut la valentia de renunciar a
la violència per jugar a la democràcia, tampoc és que tregui uns
resultats extraordinaris, ja que els que volen alliberar el seu país,
per sort són més llestos i saben com no s’allibera un país.
Encara que diuen que volen la llibertat del seu país, les seves
actuacins no han fet més que posar pals a les rodes. En una societat
democràtica, el que han de fer és deixar les bombes i anar a votar. O
una cosa o l’altra, però és incoherent voler fer les dues.
Jo vull la independència, però si per ser lliures em de posar una bomba, prefereixo no ser-ho.
Considero que el senyor Xirinachs ha estat una persona molt important
per al país, però últimament sembla que ja no actua amb el seny i
serenitat d’abans.
Que l’admiració que sentim per la seva figura no ens faci perdre de vista la gravetat de les seves afirmacions.
La meva resposta és clara: No es pot ser amic d’ETA.