Jordi Llavina explica en el seu article d’avui a La Vanguardia quins seran els regals de Nadal que enguany farà a cinc persones estimades: per un costat el llibre “El gimnasio de God”, de l’holandès Leon de Winter. I per altre costat el disc “Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa”, dels Mishima, el disc revelació, el millor de l’any. Sobre el llibre no en puc dir res perquè no l’he llegit però del disc asseguro que des que el vaig descobrir sé que no en podré prescindir mai més, que sempre em faré acompanyar per aquesta música, aquestes lletres i aquesta manera d’interpretar-les. Val la pena llegir l’article d’avui del Llavina, coincideixo amb tot el que diu sobre les creacions de David Carabén. Només un tast: “Dotze cançons: onze en la nostra llengua i una, la més poppy de totes, en anglès. Totes bones i algunes –com Miquel a l’accés 14 o Cert, clar i breu–, senzillament memorables. Les lletres de David Carabén sintonitzen amb certa bona literatura (John Cheever, J. D. Salinger) que practica la subtilesa de no dir-ho tot, o de dir les coses veladament. Lletres d’amor i desamor. Amb una crida, n’hi ha prou: la vida pot canviar en una sola nit. A mi m’encanta aquest personatge que s’ha emportat a la nostra noia, idiota d’antologia al que li suen les mans. I m’agrada més encara la noia, una mica alienada, que s’oblida de fer el llit i que quan surt amb les amigues menja amb els dits. Als dos se’ls va veure junts al canòdrom; apostant, és clar, pel gos més lent.
Són lletres treballades, que mostren un savi equilibri entre la mala llet i la tendresa. Igual que el suport musical. I que les veus de la Flora Saura i de la gran esperança blanca de la música alternativa catalana, Helena Miquel, líder del grup homònim Èlena. Per mi, des dels temps en què Sisa i Pau Riba eren joves, un dels millors discos pop escrits en la llengua de Ferrater i en el llenguatge musical de The Byrds i Nick Drake”.
Llavina demostra que els seus, els destinataris dels cinc discos de Mishima que ja ha comprat per regalar-los-hi, li importen de debò. Es poden sentir orgullosos de la seva amistat i sobretot del privilegi que els brinda de descobrir en solitari i amb la llum apagada els acords de cadascun dels dotze temes d’un treball irrepetible que com més l’escoltes més agrada i que de ben segur passarà a la història. Si més no ja forma part de la meva història i univers particular. Si no sabeu que regalar, cosa molt habitual aquests dies, no ho dubteu: “Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa”. Si no el millor, un dels millors regals possibles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Somos un grupo de investigación de la Universidad Autónoma de Barcelona que está realizando un estudio sobre el futuro del uso de los blogs.
En la actualidad los blogs son un medio de comunicación en expansión y por ello seria de gran relevancia contar con tu opinión.
La propuesta se basa en la participación en un foro sobre el tema (evolución de los blogs, preferencias temáticas, conflictos vigentes, motivaciones de uso,etc).
Antes de nada agradeceríamos que nos respondieses un breve cuestionario que te adjuntamos a continuación, para poder enviarte la convocatoria de discusión.
CUESTIONARIO
Edad:
Estudios:
Profesión:
¿Desde dónde accedes normalmente a la red (ordenador personal, cibercafé..)?
¿Tienes blog o página personal propia?
¿Desde cuándo?
¿Qué temática trata?
¿Y aproximadamente cada cuánto modificas el blog?
¿Lees blogs habitualmente?
¿Desde cuándo?
¿Qué temas prefieres?
¿Con qué frecuencia semanal lees otros blogs?
¿Has tenido algún conflicto relacionado con tus opiniones personales en tu propio blog?
¿Y en otros blogs?
¿Qué crees que te motivó a iniciarte en el mundo de los blogs?
Gracias por tu colaboración: enviar a prospectiva_blogs@hotmail.com