El Campanaret

Fa un temps demanava des d’aquest bloc que el Barça obrís un expedient disciplinari a Eto’o. Ho vaig fer després del menyspreu del jugador a la llengua pròpia del país, que s’afegia a una llarga llista d’actes indignes d’un crac que vesteix els colors d’una entitat que es proclama sempre més que un club. Però la negativa de diumenge a sortir al camp i les declaracions d’avui contra el tècnic i els companys superen ja tots els límits i ens trobem potser en un punt de no retorn. Fins i tot demanant excuses públicament pel seu comportament crec que Eto’o no pot tornar a vestir de blaugrana. Se n’hi han deixat passar masses i fins aquí podíem arribar. Queda molt bonic això de portar el logotip d’Unicef a la samarreta però si ara es fa com si no hagués passat res tot queda en paper mullat i la imatge solidària i de més que un club no és creïble. El Barça ha de tenir jugadors exemplars, atès que són molts els nens del país i de tot el món que s’emmirallen en els cracs del club i els adopten com a referents. Abans de futbolista cal ser persona i Eto’o, per molts gols que faci, ha demostrat amb escreix que no reuneix les qualitats humanes per formar part d’aquest col·lectiu. La seva mala educació, fatxenderia i supèrbia són incompatibles amb el compromís que sí té amb el grup la resta de la plantilla. Allò que altres clubs sí toleren el Barça no ho pot permetre.

Joan Laporta s’ha ben lluït treient ferro a l’actitud injustificable i impresentable del jugador, d’acord que ho ha fet abans de les polèmiques declaracions d’Eto’o. Però ara hauria de fer alguna cosa. Especialment després del trist i vergonyós paper del president del club en el cas Oleguer. La diferència de tracte ha estat evident i això sembla el món al revés. Oleguer no va fer res dolent ni recriminable, al contrari. Mentre que Eto’o ha fet el que mai pot fer un jugador: desobeir el tècnic, insultar-lo i faltar al respecte als seus companys. Això és inadmissible.