El Campanaret

Vull, doncs, oferir a Yahvé allò que més li plau d?aquest món. Li ofereixo la meva vida, que és el millor que tinc en aquest món, sobretot actualment. Mai no havia estat tan feliç com ara.

I vull oferir-li, no la primícia. Això ja ho vaig fer als quinze anys. Sinó allò postrer, el final de la meva vida, ?les postrícies?. El tall millor del plat que es queda apartat per menjar-se?l el darrer. O les postres dolces.

Amanç-2 CAMÍ MÍSTIC

Llevat de deixar-se simplement posseir per l?amor, els camins que duen de l?Amic a l?Amat són llargs, complicats, perillosos, poblats d?elucubracions, de sospirs, de plors. Són, tanmateix, camins d?il·luminació creixent per obra de l?amor de l?Amat, que aprofita totes les escletxes del cor de l?Amic.

x x x

9.7.2007

Per aquestes contrades s?establí, uns quants milers d?anys abans de Crist, un poble preindoeuropeu que els arqueòlegs i filòlegs anomenaren sorotàptics (grec) urnenfelden (alemany), camps d?urnes (català)

Taptos (gr) i felden (al) = camp (cat)

Sonos (gr) i urnen (al) = urnes (cat)

Sembla que en l?idioma d?aquest poble, el terme ?Taga? volia dir roquisser enlairat, muntanya envoltada d?abismes.

La Taga, la gran Senyora, que s?alça i es manté dreçada amb absoluta elegància. Veient-la des de Campelles o Planoles. És la silueta perfecta de la serenitat. Ella presideix amb autoritat el capçal del corrent viu de la nostra nissaga. Nua, sense cap abillament de bosc. Només el borrissol tendre del prat tenaç de l?alta muntanya.

I separat pel coll del ioga, arraulit el serrat de Sant Amanç, feréstec, arbrat, ajupit, fascinat, embadalit, bavós?, contemplant el seu amor enciser, la Taga dels seus somnis. No mira res més. No veu res més. És petrificat en un èxtasi permanent.

Ha viscut una Vida bona, tot i venir d?una Riba mala. Ha deixat el seu sarró en ofrena al peu del Santuari. S?ha sadollat d?esperit en el coll del Vent. Sempre nord enllà. Ara s?està quiet, postrat en adoració davant de la gran Mare, la Taga. No es belluga. Com si estigués adormit.

Un bell matí de Pasqua s?alçarà del seu encanteri, d?una gambada creuarà el coll del ioga s?abraçarà a tu, la Mare de tots, i es fondrà amb tu definitivament, en l?acte d?incest més escandalós, a la vista de tothom.

10.7.2007

Com l?alcalde de Cork a Irlanda, vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la plenitud dels nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a donar la seva vida per aquest propòsit. Una cosa es desitjar la independència, com un nen petit desitja la lluna i, una altra, voler la independència com la NASA fa coets per anar a la lluna.

Qui diu ?disposat a donar la vida? cal que vulgui dir també: ?donar el propi temps, la pròpia salut, els propis diners, les propietats, la reputació, la fama, la llibertat …

x x x

Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m?ho tot.

Ara és l?hora de la vostra lluita. Us caldrà a vosaltres la vostra certificació final ? Jo en tenia necessitat.

x x x

11.7.2007

Amanç.- 4. EL MAL

Plorava l?Amic:

Quan cessaran els camins del mal per causa de la ignorància?

Quan guanyarà la gràcia a la pesantor? (Simone Weil)

Quan hi haurà més innocents que culpables ?

Resposta sorprenent:

Quan l?Amic voldrà morir per l?Amat.

Quan l?Amat veurà fallir l?Amic per causa de l?amor seu.

Afegeixo:

Quan l?Amic serà consumit del tot per causa de l?amor de l?Amat.

x x x

Vida bona ? Mort bona

No portaré ni ulleres, ni rellotge, ni manta ni sarró.

Qui em matarà?

El cor?, la set?, el fred?, la gana?, el llop?, el voltor?, les formigues? …

Em voldran salvar els humans ?

Em negaré a col·laborar-hi !

(En trobareu més a http://xirinacs.cat/)

<!–

–>