El Campanaret

S’han dit  moltes coses sobre l’estranya relació entre els castells i la plaça del Mercadal i sobre això no faré noves aportacions. Tampoc parlaré del compromís de les colles invitades i del fet que vinguin a Reus amb menys efectius que en altres grans diades perquè el problema segurament rau en què la diada, tal com està concebuda, no els resulta suficientment estimulant. El cas és que la trista imatge que la plaça oferia ahir és la constatació d’un fracàs rotund, almenys de l’actual format d’una diada que té o hauria de tenir vocació de gran esdeveniment popular. Ha passat prou temps com perquè la diada que es fa cada dos anys s’hagués consolidat. Salta a la vista que no ha estat així, ni tan sols ha arrelat mínimament. En determinats moments ahir al centre de la plaça només hi havia gent amb camisa mentre que el públic, molt escàs, seguia l’espectacle des de la distància, de sota els porxos. No és normal que les quatre millors colles del món i la colla local no aconsegueixin omplir el Mercadal en una diada com aquesta. És clar que només calia observar el balcó de l’Ajuntament per adonar-se del poc interès de les autoritats per tal esdeveniment. Potser caldria començar a buscar el per què del fracàs en aquestes absències. Si la mateixa organització -i no parlo dels Xiquets, que segurament és l’entitat més interessada en què no passi el que ahir va passar- no creu en una diada que realment podria atreure a Reus milers de persones potser és normal que el resultat sigui tan desolador: una plaça on es fan grans construccions però que presenta un aspecte àrid, fred i desangelat.