El Campanaret

Dilluns 15 d’octubre de 2012

“Qui sap si el nostre país té un problema d’asincronia: no fer les coses que s’han de fer en el moment que s’han de fer. Mandregem quan hauríem de treballar, escridassem quan hauríem de reflexionar, som primmirats quan caldria ser decidits… i massa sovint arribem a veure les coses clares, però quan ja és tard”. Llegeixo això de l’Espinàs i dubto que haguem après la lliçó. No ho espatllem. Ara toca sincronia.

El primer ministre britànic, David Cameron, i el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, han signat a Edimburg l’acord per celebrar un referèndum vinculant sobre la independència d’Escòcia abans que acabi el 2014. Cameron ha declarat que “el Regne Unit no pot mantenir un país en el seu si contra la voluntat del seu poble”. Artur Mas, en l’ofrena al president Companys, ha reclamat a les autoritats espanyoles “reaccions modernes, madures, europees i basades en el respecte, el diàleg i la comprensió”.

Dimarts 16 d’octubre de 2012

El president Mas ha enviat cartes a Cameron i Salmond felicitant-los per l’acord presentat ahir.

Oriol Junqueras ha pronunciat la conferència ‘L’esquerra d’un nou país’, amb la qual ha defensat ERC com la garantia de la independència i de la justícia social. Entre d’altres hi ha assistit Lluís Llach, que dóna suport a ERC.

El PP assegura que quan tinguem un estat no es cobraran ni pensions ni prestacions d’atur, que els títols universitaris seran invalidats i que els pagesos es quedaran sense cap ajut de la Unió Europea. Alguna fatalitat més, Alícia? Oblidarem les taules de multiplicar? Les aspirines deixaran d’alleugir el mal de cap? Haurem de tornar a aprendre a llegir i a escriure? Els edificis s’ensorraran? Tindrem terratrèmols d’escala 8 cada dia? No ens digui que amb la independència deixaran de sortir bolets als boscos perquè aleshores està clar que ho hem d’evitar de totes totes.

Dimecres 17 d’octubre de 2012

El candidat del PSC, Pere Navarro, obria ahir la porta a acceptar un referèndum però només després d’una reforma de la Constitució espanyola i d’un referèndum previ sobre un estat federal. Una proposta que constata com d’allunyada es troba la direcció del PSC de la realitat, tant de la catalana com de l’espanyola. Navarro deixa clar, a més, que arribat el moment, votaria en contra de la indepèndencia. En la mateixa línia un centenar de persones han signat una crida per una Catalunya federalista i d’esquerres on es declaren en contra de la independència. Els signataris consideren “imprescindible que s’engegui un moviment federalista d’abast espanyol, que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen”. Diuen que “l’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social” i fan una crida a votar formacions d’esquerres amb una renovada i potent opció federal. Entre els firmants hi trobem, per exemple, Isabel Coixet, Victòria Camps, Joaquim Coll, Antoni Franco, Ramon de España, Andreu Mayayo, Ana Maria Moix i Rosa Regàs. Són noms que no sorprenen gens, alguns ja van firmar en el seu dia pel Foro Babel. Sota la bandera de l’esquerra i el federalisme el que amaguen és un espanyolisme mal dissimulat, un profund sentiment d’autoodi i al·lèrgia a una Catalunya lliure. Volen anar d’equidistants però com escriu avui Quim Monzó a La Vanguardia se’ls veu el llautó d’una hora lluny: “És curiós que molta gent proposi diàleg ara, quan el malestar de la societat catalana es manifesta amb una intensitat que no preveien, i no abans, quan el ramat anava amb el cap cot. ¿Ara s’ha de dialogar perquè han vist que molta gent ha perdut la por i abans no calia fer-ho? (…) L’actual efervescència sobiranista ha agafat a contrapeu moltes persones a les quals ja els anava bé la situació tal com era fins ara. Grans figures de la societat catalana parlen de la necessitat de convivència i pateixen pel trencament emocional dels que volen continuar dins d’Espanya. Són gent que en sa vida s’havia preocupat per cap necessitat de convivència ni per la submissió emocional d’aquells als quals, tot i no sentir-se espanyols, els fan ser-ho tant sí com no, fins al punt de vetar la possibilitat de fer un referèndum civilitzat (com a Escòcia, per exemple) i, com a gran argument de debat, encara fan la brometa del “¿Què hi posa, al teu DNI?”. (…) La feina metòdica d’anar posant aigua al vi els la fa tot un estol d’opinadors que, de cop, es preocupen pel que en diuen “la qüestió catalana”, una “qüestió” que no els havia interessat mai si no era per fer-ne befa. Ara sí, ara, des que el galliner s’ha esvalotat, els interessa moltíssim. Lloen les virtuts de saber pactar, de trobar una solució a gust de tothom, i ens venen les meravelles dels federalismes, asimètrics o helicoïdals. Fins de sota de les pedres surten savis advertint dels perills que amenacen aquells que se surten del recte camí. Ara avisen que tots els grans onatges col·lectius lesionen la llibertat individual, però no deien pas el mateix quan l’onatge anava just en direcció contrària. Ara avisen que cal respectar els drets de les persones rebeques a la secessió, i que se les ha d’escoltar -quan precisament el que es demana és que s’escolti tothom!-, però durant dècades no van badar boca a favor dels drets dels partidaris de la separació, ni van fer res perquè se’ls escoltés”.

El president Mas ha coincidit avui amb els cònsols a Barcelona i els ha demanat que divulguin el cas català als seus països. Es comenta que abans de la campanya electoral Mas podria fer una visita oficial a Berlín o Brussel·les per explicar-se davant d’eurodiputats, alts funcionaris i premsa estrangera. Podria ser després d’un viatge a Rússia per tancar-hi acords comercials i econòmics.

Dijous 18 d’octubre de 2012

Els sindicats intenten justificar la vaga general que faran en plena campanya electoral, una campanya que justament no és qualsevol campanya sinó la més decisiva d’ençà de la restauració de la Generalitat. Diran el que vulguin —escoltar un dirigent sindical és de les les coses menys estimulants— però aquesta convocatòria és del tot desafortunada i només pot propiciar l’enfrontament entre catalans quan just el que cal ara és concòrdia i la unitat entre diferents per assolir la llibertat nacional. Quan tot el món mira Catalunya no ens ajudaran gens imatges com les de fa uns mesos de vandalisme i violència als carrers de les nostres ciutats. Per principis però també per estratègia hem de subratllar que som gent pacífica i civilitzada il·lustrant un nítid contrast amb la posició amençant d’Espanya.

Divendres 19 d’octubre de 2012

Els tres regidors del PSC a l’Ajuntament de Manlleu han deixat el partit en desacord amb l’unionisme de Pere Navarro mentre que la CUP ha aconseguit 27.000 avals per poder presentar-se a les eleccions, quatre vegades més dels que necessitaven.

Dissabte 20 d’octubre de 2012

El president Mas ha afirmat a Mataró en un acte de partit que “l’únic resultat que impressionarà Madrid, Europa i el món és l’aval majoritari a CiU i una majoria sobiranista indestructible al Parlament”.

Diumenge 21 d’octubre de 2012

Davant l’absència de Joan Carretero, per baixa mèdica, a la cinquena assemblea nacional de Reagrupament que s’ha fet avui a Vic, ha estat la vicepresidenta de la formació, Rut Carandell, l’encarregada d’explicar i sotmetre a votació la decisió de Reagrupament de demanar el vot per al president Mas a les eleccions del 25-N, que ha estat avalada gairebé per unanimitat. Carandell ha revelat que Mas va trucar a Joan Carretero per agrair-li el suport i que mantenen converses amb CiU per explorar plegats la millor manera de contribuir a un èxit electoral de Mas. De moment CiU ha ofert a Reagrupament la possibilitat de fer aportacions al programa electoral així com participar en un gran acte de suport de la societat civil al president. També s’activarà la campanya ‘El futur és nostre’, un missatge en positiu a la ciutadania per fer pedagogia a favor de l’estat propi i que ha de servir tant per a les eleccions plebiscitàries del 25-N així com per al futur referèndum. Carandell ha reivindicat Reagrupament com l’avantguarda del moviment independentista: “sempre anem un pas per davant i continuarem sent els guionistes de la història de Catalunya”. Van ser els primers en parlar de la necessitat que les eleccions autonòmiques es convertissin en un plebiscit sobre la independència; van recórrer el país explicant que aquí només es podrà fer política de debò quan disposem d’un estat propi i que per això calia prioritzar l’eix nacional per sobre de l’eix esquerra-dreta; van alertar que la Generalitat faria fallida econòmica sense la independència; van posar sobre la taula mesures concretes de regeneració democràtica quan pocs en parlaven; van redactar un avantprojecte de Constitució Catalana i el document ‘Organitzant el nostre futur lliure’, que són les bases per al futur estat; van propiciar que fa uns mesos les institucions europees s’haguessin de pronunciar sobre els possibles nous estats sorgits d’estats que ara formen part de la UE… Per tot plegat té tota la coherència del món que ara donin ple suport al president, que assumint el mandat de la manifestació de la Diada, ha fet un pas decidit per liderar el procés cap a l’estat propi.

L’assemblea s’ha obert amb una salutació de l’alcalde Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, que ha esperonat la gent de Reagrupament a no defallir alhora que ha advertit que el moviment social a favor de la independència s’ha de mantenir ben viu per evitar que el tacticisme partidista pugui frustrar el procés obert. Durant l’assemblea s’han lliurat els premis Memorial Jordi Gomis, al periodista Jaume Barberà i a Joan Camps; el Segador de l’Any a l’Assemblea Nacional Catalana i a Martí Gasull; el Friend of Catalonian Award al president del Parlament europeu, Martin Schulz, i el premi Pau de Tars a Manuel Milián Mestre. Els moments més emotius de l’assemblea s’han viscut amb els familiars de Jordi Gomis i Martí Gasull a l’escenari, dos apassionats del país i de la muntanya, que han mort enguany practicant l’alpinisme. 

El president Mas ha superat amb nota alta l’entrevista del Jordi Évole al ‘Salvados’ de La Sexta. Cada dia que passa se’l veu més madur i més segur. Els set anys a l’oposició van representar per a Mas una cura d’humilitat que el va fer créixer humanament i políticament. És molt probable que sense aquesta travessia del desert el president no tingués ara el coratge i la determinació que demostra. 

Al País Basc el PNB i EH Bildu han estat la primera i segona força, deixant a molta distància el PSOE i el PP. Aquest cop els ciutadans bascos han pogut votar a tots els partits, no com a les últimes eleccions de les que es va excloure l’esquerra abertzale, cosa que va possibilitar un lehendakari del PSOE en una anomalia democràtica en tota regla. Desitjo que aquest nou escenari permeti als bascos avançar també cap a la independència.

La mala notícia de la nit és la victòria del PP a Galícia, una majoria absoluta per la que sospirava Rajoy. La sorpresa ha estat la irrupció com a tercera força de l’Alternativa Galega de Esquerda de l’històric Xosé Manuel Beiras.