És una sensació de benestar, la de sortir del cinema i haver vist una bona pel·lícula. Bé, bona… Com a mínim, entretinguda, sense l’excessiva dosi d’intranscendència i amb la dosi necessària de reflexió per part de l’espectador. I aquest llarg cap de setmana m’ha passat dues vegades: El caso Slevin i Plan oculto.
La primera, amb dos pesos pesants del cinema: Morgan Freeman i sir Ben Kingsley, amb un Bruce Willis que no aconsegueix de treure’s l’etern somriure del rostre. La segona, el nou film d’Spike Lee, amb un Denzel Washington que segueix sense defraudar l’espectador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé, Germà, et llegim!
Per cert, és de creure que hi has anat amb bona companyia a veure aquests films que ens comentes.
Si et plau, comunica-li que ens sentim orfes de nous posts (aquí hi anava a posar un mot delator, però m’he captingut censurat) des de fa ja tres mesos!
Felicitats a tots dos.