Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

La importància d’analitzar els casos sospitosos de la COVID-19 (2ª part): el Ritme Reproductiu Bàsic (Ro) de nous contagis

Deixa un comentari

Actualment ha saltat a la graella informativa un nova marca d’aquelles que criden l’atenció: Catalunya ja supera els 150 mil casos de coronavirus, sumant el nombre de casos confirmats (50 mil) i de sospitosos (100 mil). La xifra atansaria el 2% de la població.

No fa ni deu dies, els informatius ens sobressaltaven amb un canvi de criteri en el recompte dels morts per la COVID-19, doblant-se el nombre oficial de defuncions de la nit al dia, i ara veiem com ho fan també amb el recompte del conjunt de casos, entre morts i vius, que es tripliquen. Sembla doncs, que la Generalitat ha fet seves les recomanacions més recents de la Organització Mundial de la Salut (OMS) en aquest sentit.

Fins aquest moment, la única dada oficial de casos de què disposavem era tan sols la dels confirmats, categoría que inclou només els que han donat positiu en una prova diagnòstica (test ràpid o PCR). Ara també s’hi afegirien els casos possibles que han estat classificats per un profesional sanitari, però que no han pogut fet cap prova confirmatòria o bé han donat negatiu.

Val a dir que aquesta última situació podría ser discutible de ser inclosa aquí, a no ser que hi hagi dubtes seriosos sobre la sensibilitat dels tests. És a dir, de la seva capacitat per a clasificar correctament als infectats.

En tot cas, comparant les dades de casos positius amb les de casos globals, veiem com amb el nou recompte, els casos positius representen el 33% del conjunt, donat que per cada cas positiu, en tindriem dos de sospitosos. Én conseqüència, ara tindrem el triple d’informació per a monitorar la pandemia a casa nostra. A falta de tests massius en la població, cal considerar aquesta com una informació valuosa, doncs de segur que encobreix bona part de  la subnotificació que tothom dona per certa.

A l’anterior apunt vaig iniciar una serie d’escrits per mirar de fonamentar amb arguments i dades una decisió que considero encertada. A continuació prossegueixo amb aquest objectiu, presentant una anàlisi comparada dels casos positius i sospitosos, per mirar de posar en valor la importancia del seguiment epidemiològic d’aquestes dades de casos globals. Concretament, em centraré en l’anàlisi del ritme de nous contagis, el controvertit Ritme Reproductiu Bàsic (R0), un indicador que fins fa ben poc era un gran desconegut per a la majoria.

Anàlisi del ritme de nous contagis dels casos positius i sospitosos

Recentment, el New York Times s’ha fet ressò de la importància del càlcul de l’R0 , qualificant-lo com “l’índex imprecís que aviat condicionarà la nostra existencia”. A nivell teòric l’R0 expressaria la mitjana de nous contagis que s’originarien a partir d’un cas contagiat precedent. A la práctica, existeix una variabilitat important de formes ad hoc de calcular la seva mètrica, donada la precarietat de les dades empíriques que sovint es disposen per a mensurar la magnitud real de l’epidèmia. Però del que no hi ha dubte és que, en els temps dramàtics que corren, el ritme dels nous contagis està cridat a ser l’indicador estrella, l’oracle a ser consultat per a la presa de decisions a l’hora de modular les mesures de desconfinament, un impacte cabdal en el conjunt de l’economia i de la societat.

Un R0 sostingut en el temps i per sota d’1, seria com una mena de llum verda per a començar a plantejar-se la progressiva distensió de les impopulars mesures d’aillament social. Tot i així, una precipitació en aquest sentit podria provocar rebrots epidèmics, fet pel qual el monitoratge constant de l’evolució de la incidència ha de ser prioritària. Al mateix temps, un R0 amb tendència a superar el llindar de 1 hauria de fer disparar les alarmes, havent-se d’extremar les precaucions en els dies subseqüents.

A finals de març es va difondre la notícia que estava caient el ritme de nous contagis, el qual feia preveure una evolució més esperançadora de la pandèmia, tant a casa nostra com al conjunt de l’estat. Segons s’indicava, l’R0 estaria situant-se per sota de 1, situació que es dona quan el nombre de casos nous en un determinat període és idèntic al del període anterior de comparació. Un R0 igual a 2 indicaria que els nous casos serien el doble (amb l’epidèmia desbocant-se), mentre que un R0 igual a 0,5 indicaria que la corva de casos s’estaria aplanant, amb la meitat de nous contagis.

Emprant una fórmula suavitzada que té en compte la variació de nous contagis detectats en els últims set dies en relació amb la setena anterior, al Quadre de Seguiment Epidemiològic (QSE) he estimat, amb les últimes dades desagregades disponibilitzades, que l’R0 dels casos positius (d’ara endavant R0+) es situaria en 0,81 a tot Catalunya. Tanmateix, aquestes dades s’han d’agafar amb cautela, donat que no inclouen el nombre de casos sospitosos. Calculant l’últim R0 només per als casos sospitosos de la serie considerada s’obté un valor de 1,52, indicant un ritme de propagació dels nous contagis estrictament simptomàtics molt per sobre de la capacitat sistèmica de realització de tests diagnòstics positius per a detectar-lo. En conjunt obtindriem un R0 Global de 1,33.

Analitzant l’evolució temporal d’aquests últims dies, es pot observar un fort paralel·lisme entre les corves de l’R0+ i l’R0 Global. Tant l’un com l’altre haurien experimentat una forta caiguda d’ençà de la segona quinzena de març. L’R0+ s’hauria situat per sota del llindar 1 durant pràcticament tot el més d’abril. L’R0 Global, en canvi, hauria anat tocat fons  el 10 d’abril, amb un registre de 0,98, i des de llavors s’hauria mantingut per sobre de 1. Ambdues corves acusarien una tendencia a l’alça entre el 16 i el 23 d’abril. El repunt màxim seria curiosament aprop del dia de Sant Jordi, amb un registre d’1.02 a l’R0+ i d’1,49 a l’R0 Global, iniciant-se aleshores declivis paral·lels.

Dissortadament, he pogut constatar aquests últims dies que les xifres més fresques són també les més ‘verdes’ i tenen més probabilitat que s’actualitzin amb retard. Per això sembla que el més prudent és esperar, com a mínim, 48h o 72h abans de començar a analizar el R0 d’un dia considerat. Com que la nostra serie está actualitzada fins al 27/04, ens hauriem de limitar a analizar les dades fins al 25/04. Per a aquest día, ara mateix l’R0+ estaría en 0.81 i l’R0 Global en 1,33

Val a dir que en les notes metodològiques de la font oficial se’ns informa que la variable ‘data’ per als casos positius correspon a la data en que es va obtenir el resultat de la prova diagnòstica, mentre que per als sospitosos, expresa la data en que la persona va entrar en el registre. Això suposa una certa limitació metodológica, doncs, per al que aquí es procura, interessaria més la data en que el pacient va fer el test, o que manifesta que va començar a sentir els primers simptomes, per exemple. I és que les dates de registre són molt sovint dades que acostumen a presentar biaixos importants i difícils de preveure, vinculats a les diferents dinàmiques organitzatives, en aquest cas, del sistema de salut. Caldria saber-ne millor els detalls de tot plegat.

Una darrera reflexió. Amb tot el que s’ha exposat fins ara, qui posaria la mà al foc del desconfinament amb un R0+ construït amb tants pocs tests massius en el conjunt de la població? No seria més assenyat considerar el conjunt de les dades globals disponibilitzades pel servei de vigilància epidemiològica que es tenen a mà? Com es pot deduir, no és baladí quin R0  escollim a casa nostra per a monitoritzar el ritme de la nostra epidemia, amb quines dades el construïm ni amb quina mètrica el mensurem.

Properament prosseguiré l’exploració de la comparativa entre les taxes de positius i de sospitosos a Catalunya amb l’anàlisi dels diferents nivells territorials i de les variables socio-demogràfiques disponibles.

Totes les dades aquí analitzades les teniu a l’abast al Quadre de Seguiment Epidemiològic (QSE), on les podreu consultar en linea i de forma interactiva, amb tota mena de filtres. Per a saber més sobre què és i com funciona el QSE, continueu llegint. En tot cas, gràcies per la vostra atenció!

Nova eina interactiva per conèixer l’evolució de la COVID-19 a Catalunya

Vols conèixer de primera mà l’evolució diària de l’epidèmia del Coronavirus al teu barri, la teva ciutat o la teva comarca? Una nova eina interactiva està disponible a la xarxa i permet comparar els nivells coneguts d’infecció en diferents unitats d’agregació territorial

El nou Quadre de Seguiment Epidemiològic (QSE) ha estat creat per a posar a l’abast de tota la ciutadania l’anàlisi de la magnitud, el perfil i la tendència de la Covid-19 a Catalunya i les seves àrees geogràfiques. Mitjançant els seus filtres jeràrquics es poden analitzar i comparar fàcilment informacions per Regió Sanitària, Sector de Salut i Àrea Bàsica de Salut, les quals es superposen sovint amb les divisions administratives més conegudes per la població. També s’han construït unes dreceres per accedir ràpidament a les dades agregades de les grans ciutats, facilitant la cerca.

Les dades del QSE corresponien inicialment als tests positius de la prova de laboratori PCR del coronavirus– la més confiable per a diagnosticar la malaltia. Però ara, gràcies a un canvi de criteri de l’administració,  s’ha passat a disponibilitzar de forma desagregada també els casos positius en els tests ràpids, bé com els casos sospitosos amb simptomatologia compatible però que no han fet cap test o no han donat positiu. La font és el Registre COVID-19, del Departament de Salut, que disposa gairebé a diari les seves dades a la ciutadania a través del Portal del Govern Obert de la Generalitat de Catalunya. En el QSE també s’hi poden trobar informacions actualitzades sobre els principals indicadors de la pandèmia a Catalunya (casos nous, defuncions i altes hospitalàries), recollits per l’Idescat.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Altres el 28 d'abril de 2020 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.