Sortir clandestinament de la Unió Europea

Sortir clandestinament de la Unió Europea

Per sortir clandestinament de la Unió Europea cal burlar estrictes controls fronterers. A tots els passos hi ha rigorosos controls de passaports per evitar la sortida dels que segons les lleis europees hi viuen il•legalment. Càmeres tèrmiques per evitar que ningú passi amagat entre la carrega dels camions. Una zona de seguretat de 10 kilòmetres d’ample al llarg de tota la frontera amb controls i patrulles policials constants. Càmeres de visió nocturna amagades als boscos per detectar aquells que intenten sortir de l’espai Schengen a través de les muntanyes… I no, no és un recurs explicar-ho al revés per mostrar l’absurditat de tot plegat. És la frontera entre Grècia i Macedònia, de Grècia a Macedònia. De dins de la UE a fora de la UE. De la zona Schengen (de lliure circulació de persones, en diuen) a l’espai exterior, que diria el Ministro.

El viatge pretén ser de sortida i d’entrada, de nou, a la UE. Milers de migrants i refugiats de Síria, Afganistan, Pakistan… continuen arribant a Grècia sobretot a través de Turquia i s’afegeixen als centenars de milers que ja hi viuen il•legalment. L’ objectiu és arribar a la Unió Europea, però sembla que Grècia hagi deixat de ser-ho, pels migrants i per la UE mateixa.

L’Europa Occidental està cada dia més obsessionada en fortificar-se amb murs de protecció, controls policials i acords polítics per facilitar les deportacions. Les zones perifèriques com els Balcans s’han convertit en una mena de zones de “protecció” per evitar l’arribada de persones i allunyar-les el més possible. Les fronteres dels estats dels Balcans occidentals (Macedònia, Grècia, Montenegro, Sèrbia, Bòsnia, Kosovo, Albània…) s’han convertit en una tupida xarxa de controls policials per filtrar i allunyar del centre d’Europa tots aquells que pretenen arribar-hi clandestinament, que es reforça amb acords internacionals per expulsar-los el més lluny possible si són detinguts.

Grècia només té continuïtat territorial amb la resta de la zona Schengen per mar amb Itàlia i en aquesta zona de “protecció” ha quedat relegada a la perifèria de la perifèria. Ja no es tracta d’aturar l’arribada de migrants i refugiats de guerra a una Unió Europea de la que Grècia en forma part, només és questió de mantenir-los allunyats de les ciutats del centre i nord d’Europa. Els pretesos valors de la democràcia europea s’estavellen dia rere deia contra els murs de Melilla amb el Marroc o de Grècia amb Turquia. Però ja no és només una questió de valors, els que siguin, és el propi projecte polític de la UE el que s’estavella contra aquesta frontera, com si a ningú li importés que Grècia en sigui part.

Als que dirigeixen la UE sembla que no els importa gens la vida dels refugiats. Cap sorpresa. Tampoc els importa gens ni mica la sort de Grècia, regida com una colònia que fa més nosa que servei, però que sembla que encara pot servir com a habitació dels mals endreços per entaforar la immigració il•legal. Previsible, també. I pel que sembla tampoc els importa la UE com a projecte polític. A aquestes alçades, cap sorpresa, tampoc. Tot tristament previsible com un control de frontera europeu en que l’interrogatori se l’emporta el més “moreno”, sospitós de refugiat de guerra.

(Vinyeta: Ilias Makris)