Carta a casa

"Il viaggiatore riconosce il poco che è suo, scoprendo il molto che non ha avuto e non avrà." Italo Calvino - Le città invisibili

Publicat el 12 d'abril de 2017

Escollir escola

Quan ens vam adonar que per gràcia de la “llibertat d’elecció de les famílies” ja calia “triar” escola, de seguida vaig tenir clar els tres criteris bàsics que volia tenir en compte: escola pública, que s’hi pugui anar a peu des de casa, i que la canalla (les famílies) reflecteixin mínimament la diversitat de la gent que vivim a la zona. És clar que en aquest moment encara no sabia que hauria d’aprendre a parlar de racons, de projectes, de fitxes… ni podia intuir que de jugar a nines n’acabaria dient “fer jocs simbòlics”, de jugar a pilota “fer psicomotricitat”, o que de pintar n’hauria de dir “fer psicomotricitat fina”. Ni era plenament conscient – tot i saber-ho – que cada dia a Manresa centenars i centenars de nens s’enfilen en cotxes i autobusos per anar i tornar d’escola, en una ciutat amb 21 escoles de primària (13 de públiques) que en ¾ d’hora tirant llarg pots creuar a peu de punta a punta.

La “llibertat d’elecció” fa passejar els pares per bona part de les escoles de la ciutat, a les jornades de portes obertes, comptant de reüll a veure quants noms estrangers hi ha a cada classe, en algunes escoles ja ni s’hi va perquè l’estigma és total. I de fons, mentre vas fent comptes, algun mestre va parlant de racons, de projectes, d’aules d’anglès i de psicomotricitat, però tu continues comptant moros per decidir l’escola de la teva filla. I després, a la sortida, amb vergonya (poqueta) i eufemismes (molts), ho comentes amb els altres pares que també estaven fent comptes, però acabeu parlant de projectes i racons, que fa de més bon pair que posar números als moros que estàs disposat a acceptar a la classe dels teus fills. I si abordes “el tema” sempre planeja la trampa de sortir amb allò de si al capdavall “aquests nens ja han nascut aquí” o que si vosaltres també sou mig… però tots sabem que no estem parlant d’orígens sinó de posició econòmica i sociocultural. La segregació escolar, més que racista, que també, és sobretot classista.

I si algun dia els fills ens pregunten que perquè no van a l’escola més a prop de casa, amb els altres nens que juguen a la plaça i que són els veïns més propers, tocarà parlar del projecte educatiu…. perquè com, on i amb qui s’hi va també forma part del projecte educatiu d’una escola, i segurament n’és la part més important, juntament amb els mestres.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Gerard Muixí i Tejado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent