Per Ljubljana amb Veno Taufer
Veno Tafer, poeta implicat en el moviment civil per la independència eslovena des del primer dia, als 83 anys la setmana passada va tenir la generositat d’acompanyar-me unes quantes hores per Ljubliana parlant-me del seu país. D’entrada em va sorprendre trobar-lo especialment preocupat per alertar-me dels perills del “nacionalisme”. Em va parlar de l’extrema dreta, de fronteres amb filferros espinats, de retòrica política excloent, de l’església conservadora, de bons intel·lectuals convertits en polítics mediocres i corruptes… però per sort també de la cultura i la literatura del seu país, de la família i del seu gos – de qui no es separa per res des de fa 3 anys – i també dels seus anys al capdavant de l’Associació d’Escriptors Eslovens com a secretari i com a president anys més tard.
Em va parlar també d’economia, de fàbriques, de propietats, d’especuladors… “Nosaltres lluitàvem pels drets humans i la llibertat d’expressió…” Opositor i represaliat per la Iugoslàvia de Tito – sense ni molt menys renegar de res – en algun moment semblava que tingués la necessitat de justificar-se per haver col·laborat a portar el capitalisme al país.
Va parlar de solidaritat passada i actual amb la gent de l’antiga Iugoslàvia, i també d’alguna amistat trencada, el nacionalisme sorgia de nou, tot i que vaig acabar sospitant que si té gaires enemistats, que no ho crec, seran més a Ljubljana que a Belgrad.
Abans d’acomiadar-se, amb el cotxe en marxa apartat a una vora de la calçada, hi va tornar. Per mobilitzar la gent cal apel·lar a un cert nacionalisme ben entès (història, llengua…), “els partisans eslovens també ho van fer per combatre els nazis”, però quan sigueu independents “aneu molt en compte amb el nacionalisme”.