En el següent article Joan Mora, alcalde de Mataró, ens parla d’un catalanisme que posa èmfasi en superar dels límits ideològics per construir un projecte nacional integrador a partir d’una nació, la catalana, que ha hagut de conviure dins d’un marc estatal, moltes vegades hostil al reconeixement dels fets diferencials.
Aquesta visió política arrenca amb el noucentisme i amb Prat de la Riba, que situen a l’horitzó del catalanisme la necessitat de crear una xarxa institucional, que té per objectiu la normativització i normalització de la cultura catalana, amb la creació d’una estructura institucional que s’emmiralla en la que tenien les cultures amb suport total de les seves estructures estatals.
El catalanisme va intentar llavors, com pretén també gran part del catalanisme d’avui, dotar-se d’aquest sentit transversal, de valors teòrics que van més enllà de les discussions ideològiques i que en molts moments de la nostra història han permès crear instàncies unitàries i han ajudat a crear límits en les formulacions del propi catalanisme.
No ens ha d’estranyar, doncs, que fins fa molt poc el catalanisme tingués més com a prioritat una certa exportació dels valors catalans al terreny espanyol que la creació d’un projecte estatal propi. Sols cal llegir a Prat de la Riba o Antoni Rovira i Virgili.
Ara mateix, el catalanisme ha superat aquests límits i ens haurem de preguntar si també superarà la voluntat unitària i de compartir valors propis d’aquest en tot l’arc ideològic catalanista.
A Mataró ens hem proposat enguany reflexionar sobre quins eren haurien de ser els nostres horitzons de referència col·lectius. Per a fer-ho, se’ns va ocórrer organitzar un calendari en el que figuressin ordenats dotze valors, un per cada mes de l’any. En tot aquets temps ens hem compromès a debatre sobre compromís, alteritat, esforç, justícia, sostenibilitat, cooperació, civisme, acollida, identitat, experiència, iniciativa i il·lusió. Són tots valors de caràcter universal que entenem poden servir per a reforçar positivament la identitat col·lectiva de la nostre comunitat local. Ara bé, de ben segur que amb això no ni haurà prou per assolir l’objectiu que ens proposem. Seria fer l’estruç sinó ens adonéssim que la salut d’una societat depèn i molt de la qualitat ètica dels seus ciutadans i lògicament dels qui som els seus representants polítics. L’enfortiment de les institucions públiques i la seva credibilitat, que tant està posada en dubte avui, depèn principalment de la confiança que siguem capaços de generar aquells que les gestionem. Una confiança que necessita de l’exercici pràctic d’altres valors: Els de l’honestedat, la lleialtat, la veracitat, l’exemplaritat, l’austeritat i la capacitat de servei. Només si els respectem en l’exercici de les atribucions de representació que ens han estat atorgades per sufragi universal, la ciutadania ens reconeixerà com els seus veritables representants i ens referendarà com a tals, si ho fem amb equitat, tolerància i diàleg. Que ningú s’estranyi si dic que us parlo d’un conjunt de valors que han amarat el catalanisme polític dels darrers segles i que ho ha de continuar fent en els propers. Es diu que una de les singularitats més preuades del catalanisme polític en la defensa de la identitat nacional, ha estat la seva transversalitat, precisament per què així s’ha volgut destacar allò que ens és comú a tots, més enllà de diferències de pensament, condició social, cultura o lloc de procedència. Hem definit així, la voluntat d’aplegar la majoria partint de la pluralitat i amb el ferm desig de compartir, com a col·lectivitat nacional, valors que són universals. El catalanisme s’ha anat forjant a partir d’un compromís integrador, compatible amb el reconeixement de la diferència i partint de l’esforç individual i col·lectiu de tots els ciutadans: Constància en el treball, sentit de responsabilitat i sobre tot recerca de l’excel·lència a l’hora d’assolir tant els objectius individuals com els col·lectius. El catalanisme ha sortit sempre en defensa del valor de la justícia, a favor dels ciutadans socialment més desfavorits i fràgils i ho ha fet preservant la identitat, que conforma la llengua i cultura del país, a les que volem trobar-hi un lloc respectable en el món, sense que això suposi cap menyspreu a la diferència. La proposta del catalanisme ha tingut una especial incidència en promoure la cohesió social com un valor a preservar. La convivència pacífica ha estat un element clau com la integració dels nou-vinguts, amb igualtat de drets i d’obligacions. El catalanisme doncs, ha sabut donar respostes al reptes socials propis d’una societat moderna i complexa, defensant radicalment l’aprofundiment democràtic i l’augment de la participació en els processos de decisió col·lectius. Potser no es causal que el més actual sigui el nostre discurs basat en el dret de decidir, que ens compromet i ens obliga a fer un esforç de regeneració democràtica i a defensar un sistema representatiu transparent i el menys burocratitzat possible. El catalanisme, per tant, lluny d’estancar-ser ha sabut reaccionar davant dels canvis socials, mostrant com a moviment la seva vitalitat per fer la Catalunya que avui ja es possible , que no pot ser cap altre que la d’un país lliure, que vol i pretén viure en un país millor. Una proposta que només depèn de nosaltres i tal com havia somiat el President Macià, “políticament lliure, econòmicament forta, socialment justa, i espiritualment gloriosa”.
Joan Mora i Bosch
Alcalde de Mataró