La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

24 de juny de 2008
Sense categoria
1 comentari

Tercera Edició dels Premis Ovidi (I)

El COM ha aconseguit, per
tercer any consecutiu, completar la proesa de convocar i lliurar els Premis
Ovidi a la música en valencià amb un punt de normalitat que caldria afegir a la
seua pròdiga llista de mèrits. Tal proesa no haguera estat possible sense la
generositat d’una migrada colla de músics compromesos —Carles Llinares, Pau Alabajos,
Manolo Miralles, Túbal Perales, Carles Biano…— que, a còpia d’hores robades
al seu propi projecte, han donat una nova espenta a la música valenciana
regalant-li unes hores de glòria sota els focus de l’actualitat.

A hores d’ara ens manca perspectiva
per ponderar la transcendència d’iniciatives com aquesta, però el temps posarà
cada cosa al seu lloc —i, de ben segur, l’activitat del COM n’ocuparà un de ben
preeminent.

Per tercer any també, he tingut
el privilegi d’exercir de secretari del jurat; enguany, però, amb dret a vot,
per la qual cosa m’estalviaré de comentar les bondats dels guardonats i només
subratllaré que es tracta de valors emergents en ple procés de consolidació —Pau
Alabajos, Clara Andrés, Orxata Sound System— i de vells coneguts de l’escena
musical valenciana —Miquel Gil, Remigi Palmero—. Cap descobriment, doncs, per
als afeccionats avesats.

El premi a la trajectòria
artística  es concedí a Joan Manuel
Serrat, fet que ha estat discutit, amb arguments equívocs, en algun fòrum de la
xarxa. És obvi que el premi té, en aquest cas, una component estratègica que no
es pot menystenir, però no ho és menys que Serrat és un dels autors de cançons
de música popular més importants del món —vora un centenar de les quals
cantades en català—. Trobe que se’n pot qüestionar l’oportunitat, però no els
mereixements: en tot cas, l’estratègia funcionà.

(continua)

 


La
gala

Per raons de calendari, la gala
es traslladà de la Societat Coral El Micalet al Paranimf de la Universitat
Politècnica: una maniobra de gran significació simbòlica —alegrava veure l’abans
tan hostil UPV recolzant un acte com aquest— però amb la qual es va perdre el
caliu casolà de les gales anteriors. Semblava que jugàvem fora de casa en un
sala freda, enmig d’un campus buit, a les fosques —i sense bar.

La presentaven de nou Alfons
Cervera i Núria Cadenes, que superaren amb bones taules i una mica de
resignació l’eventual descoordinació entre el seu guió i les projeccions que l’acompanyaven
—i que suscitaren algun moment de desconcert en lliurar el primer dels premis o
en homenatjar Josep Vicent Marqués i Gonçal Anaya, tots dos recentment
desapareguts.

Héctor Arnau substituí Xavier
Castillo com a “martillo de herejes” i monologuista de guàrdia. Les seues intervencions,
sovint sobre la ratlla que separa el grotesc del naïf, reservaren algun
esbatussó per a la pròpia universitat amfitriona i per a la SGAE —que
apadrinava un dels premis— en una exhibició d’enfant-terribilisme que despertà
les simpaties d’un bon sector del públic però que acostà la gala als territoris
d’un resistencialisme tan simpàtic —sí— com contraproduent.

 

La
premsa

Com sempre el ressò mediàtic
fou insuficient i d’unes dimensions de cap manera equiparables a la importància
de l’acte. Levante,
L’Avanç (en la seua edició digital), Vilaweb i el
periòdic gratuït ADN
publicaren l’endemà la notícia i El
País esperà un dia més per donar-ne compte. Las Provincias, com no podia
ser d’altra manera, ignorà la convocatòria —només l’edició de La
Costera informà que Neuròtics havia guanyat el premi Escola Valenciana al
grup revelació—. Igualment féu Canal 9. InfoTV,
ara ja reclosa tan sols a Internet, no va retransmetre l’acte i només n’emeté
un breu reportatge.  

Tot plegat no compensa l’esforç
publicitari realitzat pel COM i delata l’estranya jerarquització de l’actualitat
—diguem-ne sectarisme, per si no se’ns entén— de la premsa conservadora
valenciana.

Del ressó que se’n faça la
premsa especialitzada —Enderrock, Sons— ja en parlarem quan publiquen els
números corresponents. La cosa, però, pinta tan mal com l’any passat ja que a
la gala no es va desplaçar cap periodista de la casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!