Castell de somnis de Francesc Aguilar

Hom pot imaginar que una ponència d’ERC sobre una futura República Catalana, con la proppassada ponència política de la Conferència Nacional per la República Catalana digués qualque com “L’experiència democràtica de la transició espanyola ens ha mostrat aquests últims anys que la transgressió del principi democràtic de la divisió de poders  ha passat factura al règim monàrquic franquista: un sistema parlamentari bipartidista que ha ocupat tots els espais del poder judicial, executiu i legislatiu al servei dels poders financers i especulatius que pel procediment de les portes giratòries ha premiat pels serveis prestats els polítics corruptes i un sistema legislatiu i judicial que pels procediments de dilació dels casos, canvi de magistrats poc submisos o per la prescripció del delicte, separació d’expedients i finalment per infinitat d’indults ha fet que la delinqüència institucionalitzada desfile impune, amb arrogància i desvergonyia pel sistema polític espanyol.

La República Catalana ha de ser una oportunitat per regenerar la política i construir, sense les rèmores d´un passat desafortunat, unes institucions democràtiques sota el principi de separació efectiva de poders legislatiu, executiu i judicials i aquests independents dels poders capitalistes i financers”.  (segueix…) Foto en l’ajuntament de Deltebre.

Doncs no , ans al contrari, en l’apartat 5 del bloc 4. “Els valors republicans com a constructors de la democràcia, l’Estat i la forma de govern”, en l´apartat 5.2. La democràcia i l’estat, la forma de govern (p. 64) diu això que segueix:

“Esquerra Republicana aposta per l’adopció d’una forma d’estat pròpia d’una República constitucional i democràtica. Caldria escollir-ne la variant específica: un model presidencialista, amb els poders executiu i legislatiu separats (com als EUA), un model parlamentari, amb el primer poder —l’executiu— escollit pel segon poder —el legislatiu— (com a Alemanya) o un model híbrid semipresidencialista, amb un president escollit directament pel poble i un primer ministre escollit pel poder legislatiu (com a França).

Segons la nostra tradició, allunyada de l’opció presidencialista, el model que més s’ajustaria a les característiques pròpies de la política catalana seria, sens dubte, el parlamentari (vigent en l’actualitat a la Catalunya autonòmica), però pel mateix motiu caldria no descartar la possibilitat d’una república semipresidencial, que conservaria algunes de les característiques pròpies del sistema parlamentari al qual estem habituats. A més, la República catalana haurà de complir totes les exigències d’una democràcia moderna: un estat de dret que asseguri l’imperi de la llei, organit- zat segons els principis del constitucionalisme democràtic, i que incorpori en l’ordenament constitucional la defensa dels Drets Humans.”

Trista la nostra tradició sense separació de poders, que seria millor esmenar. Al final ERC vol salvar les apariències i diu que serem “una democràcia moderna i incorporarem en l’ordenament constitucional la defensa dels Dret Humans.” Benvinguts siguin els drets humans encara que siguin nominalment per camuflar una pseudodemocràcia!